Bodo-Trondheim-Dombas-Lesjaskog. Tren + 47km
Arribem a l'estació de Dombas a 600 m d'alçada, lletja i solitària. Quina pena que no tingui una arquitectura similar a les estacions anteriors.... Al primer vagó ens sorprèn veure el pictograma de cotxet per canalla iel pictograma de dona embarassada, ens apropem per a donar u cop d'ull. Un vagó pensat per als mes menuts, amb una sala amb cadires i taules per pintar i jugar , un espai ampli per a deixar els cotxets i els seiens més amplis per facilitar la mobilitat. Impressionant!
Sortim de l'estació de tren, el poble és una estació d'esquí amb bars i serveis, ple de cotxes, gent, botigues, ... massa mogut per a nosaltres i decidim ciclar una estona i allunyar-nos del bullici d'aquest poble. La mare d'una amiga nostra ens ha recomanat aquest tram i estem impacients per veure que tenim per davant nostre.
Agafem la E136 cap a Andalsnes. Molta part d'aquesta carretera hi ha carril bici (60km). Dormim al primer càmping abansd'arribar a Bjorli (90 NOK). A partir d'aquí, tots els càmpings que ens anirem trobant hem de pagar 10 NOK per a la dutxa.
És el primer càmping que no podem pagar amb targeta; és un càmping petit, familiar, poc turisme.
Lesjaskog-Trollveggen. 84km
Arribem a Bjorli, una petita estació d'esquí amb apartaments i super. A partir d'aquest punt el riu Rauma comença a fer ràpids i la vall es va estrenyent amb esplèndides cascades que cauen de dalt de les muntanyes. Una forta baixada ens deix altre cop a 20 m d'alçada.
Al peu de la carretera trobem una gran àrea de shopping, bar i una sala de projeccions on projecten la història de les muntanyes que hi ha al davant: la Trollveggen, la paret de muntanyes perpendicular més gran d'Europa, és famosa aquesta zona entre els escaladors i també és famosa per els grans i difícils rescats que s'hi han fet.
Deixem la carretera principal per entrar dins de la més famosa i fotografiada carretera de muntanya de Noruega: la Trollstigen - La Escalera de los Trolls, és un dels atractius més espectaculars i visitats de Noruega. Trollstigen té una pendent pronunciada del 9% , consta de d'11 corbes tancades i en 15 km passarem dels 20 m als 852 m. Força transitada la cara nord d'autobusos turístics provinent de creuers de Andenles, en cada corba unes quantes maniobres per poder passar, estem distrets tota la pujada.
A l'última corba comença a ploure, ja veiem el mirador i algunes persones comencen a aplaudir-nos. Ens refugiem en el restaurant. Unes fotos antigues penjades a la pared ens mostren que aquí neva i que en ocasions ha fet grans destrosses.
Acabem de pujar als 870 m i baixada! Però comença a enfosquir i acampem en un petit pla amb bones vistes, al costat de la carretera, les primeres glaceres, al fons, l'única companyia unes ovelles que pasturen tranquil·lament.
Trollveggen-Geiranger. 70km
Continuem baixant cap al fons de la vall. El paisatge es va transformant, cada cop més agrícola, camps de maduixes amb algunes paradetes danat les cases per vendre'n. Arribem a Valldal, amb un punt d'informació turística. El ferry cap a Geiranger surt de Lingas, ciclem 4 km més iagafem el ferry, 10 minuts de trajecte (50 NOK/persona).
A l'altre banda del fiord la carretera puja suaument, sense encant. Passem el primer coll, un llac i el segon coll. Veiem el fons de la vall i comença la baixada! Parada a una corba tancada, hi ha el mirador sobre Geirangerfjorden: el fiord més fotografiat de Noruega. Un formiguer d'autobuses no paren de deixar baixar-pujar turistes, una foto i continuen , en canvi nosaltres decidim descansar una estona, relaxar-nos amb les vistes tant espectaculars que tenim davant nostre i aprofitem per dinar, per variar pa amb tomàquet. Mirant cap a Gerainger, veiem que per sortir d'aqeusta població la carretera puja altre cop,... decidim que en farem un tros i el dia següent la rematada final.
Baixem a Gerainger, un poble sense encant; turístic, i alguns ferris amarrats davant del fiord. Ple de botigues venent records de Noruega, cafés i parades de gelats.
Tornem continuant pujant, altre cop 1000 m de desnivell, corba rere corba guanyant desnivell. Atenció a l'antiga carretera, molt curiosa.
Dormim dins el bosc, els mosquits fan la seva presència.
Geiranger-Lom. 95km
Continuem pujant la segona fase de la pujada per l'antiga carretera estreta cap a l'encreuament del mirador Dalsnibba (1500 m) on trobem un hotelet amb cafeteria.
Sortim del fiord i el paisatge es transforme, direcció Gootli, on només hi ha un restaurant-hotel. En aquest punt ens trobem una maqueta d'un avió Nazi. No és un avió real; és una maqueta d'un film rodat recentment a la zona basat en fets reals que narra la història de dos d'aviadors de la segona guerra mundial, un avió britànic i un de nazi, es van disparar mútuament i van sortir els dos malferits però van sobreviure l'aterratge. Cada aviador per la seva banda, pensant que havien derribat al contrari, va fer un aterratge d'emergència i va buscar aixopluc en una cabana a prop de Gootli. Allí van anar a parar els dos aviadors que a partir d'aleshores es van fer amics.
La carretera continua baixant suaument paral·lela al riu Otta, fent llacs i ràpids d'un color blau sorprenent. El paisatge passa de desèrtic a ple de vegetació. A Pollfoss trobem una entrada al parc Nasjonalpark. Continuem baixant i ens passem de llarg el càmping de Donfoss (megaturístic). Fem una parada a Nordberg, on trobem una església d'arquitectura curiosa. Com serà la de Lom?
Acampem al càmping a 2km d'arribar a Lom (160 NOK/persona). Les instal·lacions estan bé, però és el primer càmping que per tot, s'ha de pagar, no només la dutxa sinó que per encendre l'extractor a la cuina, per aigua calenta, per utilitzar un endoll,...
Lom-Fantesteinen. 55km
A Lom no es perdeu la visita de l'església. Ens preguntem si estem a Noruega o a un país asiàtic. La construcció de l'església és tota de fusta i va ser construïda a finals del segle XII i tot i que al llarg de la seva història ha experimentat canvis i reconstruccions.
Quasi per casualitat afagem La Carretera Turística Nacional de Sognefjell (fv. 55) és el port de muntanya més alt i impresionant del nort d'Europa ( el punt més alt està a 14304 m. Al llarg dels seus 108 km hi ha el segon fiiord més gran del món: el fiord Sognefjord, amb 204 km, Galdhøpiggen, la muntanya més alta de Noruega i el glaciar continental més gran de Noruega, Jostedalsbreen.
Ha estat reconeguda com a carretera turística a causa dels seus espectaculars i salvatges paissatges de muntanya que creua.
L'any 2007, el diari britànicThe Guardian va afirmar que la Carretera Turística de Sognefjellet és una de les deu carreteres millors del món per recorrer en bicicleta. Segons aquest diari, "esta carretera de alta montaña está envuelta en una helada belleza que está fuera de este mundo".
Hem fet una parada a Boveral, en un hostel prenem una la tassa de cafè. Un d'aquells petits plaers del cicloturisme i més si fa “solete” La carretera puja suaument agafant alçada. A 1100 m el temps canvia, es tapa completament, pluja constant i entrem en fred esperant que pari de ploure ens aixopluguem sota una roca. Hem estat en aquesta lloc unes dues hores, fins i to hem agafat el plumes. La tempesta no marxa però minva. Decidim avançar fins a Krosobu, un refugi de muntanya. Des d'aquí es poden iniciar moltes travesses. Una d'elles és anar a fer el Storebjorn (2222 m).
La previsió online de la meteo és molt precisa. A les 18:00h pararà de ploure. Una opció es quedar-nos a dormir però ens fa mandra. Sortim a les 19:00h del refugi i ja sense pluja fem el coll més alt, el Fantesteinen. A prop d'ell, trobem un hotel, i a la següent corba, en una àrea de pícnic amb un únic banc, acampem, estem al mig del no res, a cota 1400 i rodejats de glaciars.
Sopem dins la tenda, tornen a caure algunes gotes. A les 21h, s'anima a ploure, aquest cop de valent , en aquestes situacions sempre penses si el material serà prou bo!!!
Fantesteinen-Kjornes. 89km
Tota la nit plovent. A les 5:00h del matí tot està emboirat, quina nit. A fora, 8 ºC de temperatura. A les 7:00 del matí s'obre una mica el cel, i ens permet esmorzar fora de la tenda emmotllats dins la jaqueta de plomes, comença a escapar-se algun raig de sol. La xocolata està petrificada. Això no té preu.
Continuem ciclant, un puja i baixa durant uns quants quilòmetres, algunes autocaravanes van optar com nosaltres i estan aparcades al costat de la carretera, encara dormen. I.... avall que fa baixada! 1400 m de desnivell negatiu de cop, és la primera vegada que trobo a faltar el casc de bicicleta.
Passem per Turtago, un altre hotel-refugi de muntanya i la carretera s'estreny i s'encanyona. Els frens V-Brake no aguanten....
Arribem a Fortum, a 5 km del fiord, fins al fiord de Skjolden. Seguim la carretera cap a Urnes, a 29 km, on volem veure la seva església medieval de fusta. És la més antiga de Noruega i forma part de la llista de Patrimoni Mindial de la UNESCO.
Aquesta carretera té 3 túnels no il·luminats i els lots que portem no són suficient potents. Abans d'entrar en el primer túnel una senyora molt amable ens diu que és veïna de la zona i que ens ajudarà a creuar el túnel il·luminant-nos amb les llums del seu vehicle. A la sortida del túnel ens diu que a 3 km n'hi ha un altre de me´s llarg i que ens espera allà. No ens podem creure tant d'amabilitat!!! També ens explica que en l'entrada de cada túnel dins una bústia hi ha lots per a les persones que vulguin creuar a peu o en bici el túnel i que a l'altra banda trobarem una altra bústia on poder-les deixar. Els veins s'encarreguen de distribuir-les i de les piles. En fem us en el tercer túnel. Estem contents d'haver decidit ciclar per aquesta carretera tranquil·la al costat d'un fiord en un dia de sol.
Urnes són 4 cases. Han sabut treure profit de l'església, no ens atrau entrar, sabem que dins hi ha unes talles de fusta importants però la nostra satisfacció era arribar al lloc i contemplar-la des de fora, a dins està plena de gent i grups guiats, massa xivarri.
En una parada de gerds recent collits compren una caixeta, (25 NOK). La curiositat, és que el venedor no hi es, senzillament agafes la que més t'agrada, deixes els diners dins una caixa metàl·lica, i si necessites canvi, te l'agafes tu mateix. El primer cop que ho fas, et sent com un lladre, però és la seva manera de fer, som nosaltres, la nostra cultura la que ens fa desconfiar, ells viuen de forma senzilla i en pau.
Creuem d'Urnes a Solvorn amb el ferry (31 NOK/persona) menjant-nos els gerds, estam boníssims. Dinem a Solvorn en un banc gaudint del “solete” però no hem acabat de dinar que altre cop el temps canvia completament i comença a ploure, ens refugiem al super-café-restaurant del poble.
Sortim de Solvorn i déu ni do la pujada que ens toca fer per sortir de la costa i deixar-nos caure altre cop cap a la costa direcció Sangalsforden.
Ens trobem amb un túnel, tenim l'opció d'anar per la carretera secundària pel costat del riu que baixa de valent d'aigua. A Sogndal ja veiem el càmping de Kjornes (160 NOK). Finalment en aquest càmping de la xarxa Nafcamp.no. Per fi la trobem el mapa de càmpings d'aquesta red, ara que ja acabem !!!
Kjornes-Voss. 62km + ferry
Sortim de Kjornes direcció Kaupanger. Fem un petit coll.
En el trencall cap a Kaupanger hi ha una xarxa de supers. Esperem el ferry assecant la tenda penjada en un arbre. El ferry surt a les 12:00h cap a Gudvanger (250 NOK/persona). Hem decidit aquesta vegada enlloc de pujar-coll-baixar un fiord creuar-lo per dins. El ferry dura 2:30h i és un xic turístic, però ens va bé per retallar un coll de muntanya, quilòmetres i disfrutar les vistes d'un fiord des de dins asseguts dins del vaixell, cafè en mà. Ens trobem amb un cicloturista, nom molt complicat d'escriure que ens havia avançat al començament de la fv 55, que s'havia parat en una àrea de pícnic i que ja no ens havia avançat més .... a la fv 55 no hi ha cruïlles !!! no sabiem que se n'havia fet d'aquell noi i ara al ferry ens el tornavem a trobar. Un problema mecànic a la bici l'havia deixat fora de circulació varis dies. Un autobús l'havia tret de la fv 55 i després de varis intents per solucionar el problema havia pogut continuar el seu viatge. A vegades solucionar problemes mecànics o averies és difícil tot i trobar-te en un país desenvolupat. A Noruega hi ha contades botiges especialitzades en bicicletes i és troben majoritàriament en les capitals, mentre que en els pobles no es pot comprar cap recanvi.
A Gudvanger no té gaire encant. És un parc infantil turístic on s'explica com vivien els vikings, Viking Valley. Ens volíem quedar un dia de relax i marxem corrents, cap a Voss. Ens ajuntem amb el cicloturista suïs que hem conegut. La carretera continua per dins la vall sense dificultat fins Trobar-nos amb un túnel. Una senyal indica que les bicis han d'anar per la carretera secundària, que en prou feines passa un cotxe i no paren de baixar bussos. Davant del perill que això comporta i veient la senyal de fort pendent decidim entrar dins del túnel i va ser un infern!!!! El pitjor túnel de Noruega, només 3km però de pujada, sense vorera, poca il·luminació, carrils estrets que porta al mateix punt que a la carretera secundària. A part, el trànsit que passa per dins del túnel és horrible.
A Oppeheim comença la baixada. Finalment arribem a Voss on hi ha un càmping en perfectes condicions al centre del poble, al costat la zona esportiva (150 NOK). Aquesta nit el vent bufa fort.
Voss-Halmagro. 37km
Al matí ens despedim del suïs, potser més endavant ens tornem a trobar. Sortim de Voss al migdia. Matí a Voss de turista. Café, visita botiguetes sense comprar, és força car, comprar bitllets de tren de Berguen a Oslo, enviar algun twit a internet al centre de turisme...
Noruega té una tarifa especial si compres bitllets amb anticipació d'almenys un dia i en la màquina et pot sortir a més de la meitat de preu, l'anomenen tarifa minipris. Pel que fa a les bicicletes, només es poden comprar a la finestreta.
Continuem seguint la E16 per l'antiga carretera. Les bicicletes no poden continuar tota la E16 perquè hi ha túnels on és prohibida l'entrada a les bicics, i ens desvien cap a dalt d'un coll, 500 m de desnivell positiu de propina. Sort que ho teníem planejat arribar a Bergen per aquesta carretera.
A dalt la serra, voregem el llac uns 11 km i quan comencem a baixar, trobem un bon lloc pla per acampar la tenda, que aquesta zona és difícil trobar una bona acampada, ja sigui perquè està ple de casetes o pel terreny irregular.
Demà, recta final fins a Bergen.
Halmagro-Nesttun. 86km
Ha sigut una nit freda, molt freda. A les 7 del matí traiem el cap de la tenda i davant nostra s'ha instal·lat una boira baixa per culpa del riu que tenim aprop. La nostra tenda, tota gebrada.Ja estem a Bergen. Continuem ciclant avall desfent tot el que vam pujar el dia anterior, envoltat de cases penjades per dalt de la muntanya on moltes d'elles per accedir és només a peu on tenen instal·lada una tirolina per transportar el material.
No és que siguem gaire cafeters, però en aquest viatge ens agrada parar a fer un cafè a mig matí. Segurament el fred del matí ens fa pensar en alguna beguda calenta i que millor que un café noruec, molta aigua i poc cafè! Continuem seguint la E16 però fins a Bergen anirem per l'antiga carretera o variants. En alguns trams, anirem al costat del tren.
A Vasksdal anem cap a Garnes i dinem a l'antiga estació de tren envoltats de relíquies de vagons i material ferroviari.
A Indre Arna agafem la 580, una carretera molt transitada i sense carril bici o voral. En ella, hi ha varis campings, fins arribar a Midtun, on en el jardí del Motel es pot acampar. Es el càmping més proper a Bergen.
Reconeixem la tenda del nostre últim company de viatge, el suís. Ens explica que descansarà un dia més al camping i comencarà tirar avall. Vol anar a veure el Preikestolen, més conegut com la roca del púlpito.
Nesttum-Bergen. 10km
Ara sí, fi del nostre tercer objectiu: Bergen, la ciutat dels fiords. Diuen que dels 365 dies a l'any, 350 plou. I nosaltres estem de sort, agafem dos dies d'un sol explèndid.
De Nestrum a Bergen hi ha una xarxa de carrils bici. A Bergen les deixem lligades com qualsevol bici i fem el turista a peu, pujant amb el cremallera, patrimoni de la Unesco, el mercat de peix que venen més en català que en noruec i la primera hamburguesa a 25€, ens ho mereixem. Ës el primer dia que no cuinem un àpat!!
Bergen-Oslo
Agafem el tren al migdia. Asseguts, menjant-nos un gelat en el famós barri de Bryggen. Ens trobem al Lluís, un company d'aventures. I tu que fas aquí?!
El tren ens costa 399 NOK/persona amb minipriss i 175 NOK/bicicleta. A Oslo operació caixa per empaquetar la bici per l'avió, visitar el Trampolí de Holmenkollen, el museu d'esquí més antic del món, Parc d'escultures de Vigeland, i fer el guiri tant com puguem i prendre la última cervesa que han sigut poques les que hem fet.
Tombant per Oslo trobem una llibreria amb guies de la LonelyPlanet descatalogades a preu simbòlic que ens aniran bé per agafar idees. En comprem dues: Els països que acaben en “ANG” i Bolívia. Where will we go next holidays?
