Helsinki-Rovaniemi
Arribem a l'aeroport de Helsinki sobre les 16h. Muntem les bicis a fora de l'aeroport. És petit i tranquil.
Sortim amb la por pensant que l'entrada a Helsinki seria ciclant per una via ràpida però per sort anem trobant una xarxa de carrils bici/peu que ens porten al centre de la ciutat. No us heu de preocupar en tots els pobles i ciutats hi ha carril bici per entrar i sortir.
Al cap d'uns 5 km entenem que hem d'anar direcció al districte de Bödo, per anar al centre de Helsinki. El Raimon preocupat per comprar gas pel fogonet la Viqui preocupada per comprar repel·lent OFF per a mosquits, havíem llegit que és el millor per els mosquits autòctons. En una benzinera trobem gas, i en una apotek (farmàcia)trobem OFF, la gamma és tant àmplia que no sé per quin quedar-me, hard please, stong?
Arribem ja a Helsinki centre cap al tard. Les guixetes de l'estació de tren ja han tancat i no podem comprar els bitllets de les bicis per al dia següent, per internet havíem comprat els bitllets Helsinki-Rovaniemi però no havíem pogut reservar l'espai per a les bicis al tren. Dormim a l'Academia Hostel (66 euros habitació doble amb cuina). Tenen sauna a primera hora del matí, primer les noies i després els nois, no en vam fer ús. Es troba molt aprop de l'estació de tren i molt recomanable. Per sort veiem que van una hora endavant a la nostra i actualitzem els rellotges. Bona nit.
Tenim els bitllets de tren que hem comprat amb anticipació per internet però ens falten les bicis. En el tren que havíem de viatjar només accepten 3 bicis i només queda espai lliure per a una. El comprem tot esperant que el revisor ens deixarà pujar l'altre bici de forma il·legal. Aquesta solució és la que ens havia donat un revisor amb el què havíem comentat el nostre problema. Però el tren que ens ha de portar a Rovaniemi, la "the boss" com se'ns va presentar la revisora és una "rotvailer". Impossible convèncer-la. Si la bici no té tiquet, no puja. Solució: Comprar dos bitllets de tren més dos bitllets per a les bicis nous!
Comprem doncs bitllets i ens diuen que si truquem al "Call Center" ens retornen els diners dels bitllets comprats pagant una petita comissió de 8 euros. Dit i fet. No cal donar explicacions per telèfon, només cal dir que has perdut el tren i en 15 dies ens retornen els diners dels bitllets que vam comprar feia almenys dos mesos. Això a casa no passaria. Finalment comprem els bitllets pel tren de les 19:00h. Com que és un tren nocturn, no hi ha cap problema per les bicis, ja que té un compartiment especial per càrrega. Renfe hauria d'aprendre del servei que ofereixen els trens de Finlàndia i Noruega.
Visitem Helsinki fins a les 19h. Ara pel parc, ara per la rambla, ara de compres (sense comprar), en una matí la tenim vista, la primera ruixadeta de les vacances. Dinem a l'aire lliure de "take away" gaudint de veure els tramvies passar, ens recorden l'estètica comunista.
Rovaniemi-Maijanen. 95km
Arribem a les 7 del matí a Rovaniemi. La ciutat, no és res de l'altre món, petita i silenciosa.
Decidim fer una visita al Pare Noël, en el seu xiringuito anomenat Santa Claus Park. A la guia diu que és gratuït i que només pagues si vols la foto però no diu que justament els diumenges i els dilluns no treballa. Avui és dilluns. Ens quedem a fora, més aviat no podem entrar a dins, unes grans portes de fusta estan tancades! Em ciclat els primers 6 km per Finlàndia per menjar-nos un entrepà de pernil salat al pàrquing del Pare Noël però el que si podem veure són els primers mosquits. Desfem el carril bici i altre cop cap a Rovaniemi.
Pugem cap a Meltus per una carretera secundària. A Meltus trobem la primera gasolinera del recorregut, però també tancada. Continuem. Cap a Lohiniva i passat 11 km, cartell de càmping a Maijanen. Ens quedem? Dormir tranquils i una dutxa després d'haver dormit al tren i haver pedalat el primer dia 95 km ens anirà bé. Ens costa 10 euros els dos i dutxa calenta gratis. Més que un camping és el jardí d'una casa, és grandiós i una passada de bonic, al costat del riu, tot senzill però autèntic, amb una posta de sol que el fa espectacular. Només ens faltava la sauna però els 55 euros ens dolen. No hem fet cap sauna durant el viatge però ara si i tornés a anar seria en aquest racó de món l'únic lloc que en faria una.
El que ja comencem a percebre és que Lapònia serà "deserta". El cartell ens anuncia un poble i és una casa i un cementiri. Res més, i la casa és el càmping!
Maijanen-Rouravaara. 130km
Continuem per la carretera amunt, cap al cor de la Lapònia. A 10 km una altra benzinera amb super. Perfecte! Tenen de tot. Continuem ciclant i de mica en mica ja arribem als 200 m d'alçada cap a Kistala, on dinem al super-cafeteria. Uns motards autèntics llueixen les seves motos. Els hem enganxat! Porten rellotge! No són autèntics.
A Kistala hi ha un petit càmping al costat del riu, senzill. Encara és d'hora i continuem direcció Rouravaar, trencant dues carreteres. Primera tempesta. Cap problema, seguim ciclant... fins que trobem una espècie de casa en construcció sobre rodes enmig del bosc. Deixem passar la tempesta i tornem a ciclar.
Poc després de Rouravaar hi ha el trencall d'una mega fàbrica misteriosa que treu fum... no sabem que és. I en aquest punt, s'acaba l'asfalt. Per una pista ferme i bon estat entrem al bosc. Acampem dins del bosc i coneixem els mosquits, aquesta vegada a tots els descendents d'una família nombrosa. Primer ve el mosquit explorador i quan veu que hi ha carn fresca va a buscar a la resta. Els mosquits estan dins del bosc, a la carretera ni rastre, et penses que no n'hi han, que és un bon lloc per plantar la tenda o fer un pi-pi i a la que fiques el peu .... has begut oli!
Rouravaara-Inari. 140km
Primera nit d'acampada lliure. De tants mosquits, esmorzem al camí/carretera. El camí sempre va per dins del bosc, tens bosc i bosc a banda a banda del camí. Futurs cicloturistes important: al bosc mosquits-a la carretera NO mosquits, per tant ciclar per aquests camins és molt còmode i tranquil. De tant en tant sents algunes motoserres treballant. Observem algunes clarianes al bosc on hi ha hagut treballs forestals, o més ben dit extermini forestal ja que per on passen no en deixen ni un!. Però ni rastre de rens. La pista va pujant i baixant suaument,molta solitud, gaudim de la Lapònia.
Arribats al trencall de l'altre carretera que venia de Kistala, veiem que també és sense asfaltar. I continuem, sense asfalt fins a Pokka, a 41 km d'on hem dormit. Un rètol ens anuncia que hem arribat al poble, però no el veiem, una casa. I aquí, un cafè, benzinera senzilla i opció de plantar la tenda. Un bon lloc.
En un bloc vam llegir que Pokka és el poble que un dur hivern van arribar a la temperatura més baixa de tot Lapònia. Nosaltres gaudim d'un cafè amb pasteta al solete.
A partir de Pokka continua l'asfalt, amb alguna rampeta curta-forta després d'algun riu, bones vistes, llacs, però sense veure encara cap ren.
Creuem Lemanenjoki, a 11 km de Pokka. A 1km hi ha el càmping Valkeaporo. Nosaltres continuem cap a Inari, la capital Sami (Lapònia), a 36 km.
A 10 km d'arribar a Inari, decidim no continuar, no per les nostres cames sinó pel llac amb platgeta que tenim a davant nostre. Hi ha algunes autocaravanes i gent banyant-se. Avui a fet calor, i un bon bany ens ve de gust. Plantem la tenda al costat de la platja i cap a l'aigua! Guau! Que gelada! I la gent està jugant dins l'aigua i nosaltres no podem ni entrar.
Són les 21.45 i el sol encara no s'ha post. Dormim a la platgeta sense mosquits, un plaer.
Fixeu-vos amb les senyals que anireu trobant que són una estaca amb una creu en vermell, està minat de circuits de moto de neu. Hi ha una xarxa molt extensa de rutes de neu, un reclam turístic a l'hivern. Existeixen mapes per anar amb moto de neu on marquen els refugis guardats, els que tenen foc i on es poden trobar lavabos, a l'hivern amb tant de roba, de neu, de motos fer un pi-pi a l'aire lliure deu ser més feixuc. Una idea inicial era seguir alguns trams d'aquests circuits, però ens ho vam treure del cap, millor seguir per carretera, i avançar. I vam fer bona elecció ja que aquests camins plens de neu a l'hivern no són res a l'estiu i una gran capa arbòria els cobria. En resum, no ciclables ni amb neu ni sense neu!
Inari-Karigasniemi. 115km
Acabem de fer els 14km cap a Inari, la capital Sami de Lapònia. Un bon cafè a la cafeteria gaudint de la companyia d'obrers finlandesos que han parat per esmorzar. Veiem a la tele una entrevista en directe de Helsinki. Les imatges de fons són de l'estació de tren, i sabem des d'on estan emeten en directe el programa. Ens fa gràcia reconèixer els llocs. Veiem el temps. 23ºC al nord i 30ºC al sud de Finlàndia.
A Inari hi ha un museu Sami, però ens queden molts km i continuem per la carretera principal cap a Noruega. A 25 km d'Inari hi ha el trencall cap a Kirkiness. Un punt també molt comú de ciclar tot noruega de punta a punta. Però no és el nostre objectiu. Al km 28 creuem Kaamaners on hi ha una càmping amb sauna i més endavant un super i restaurant.
Al km 56 trobem un altre càmping, amb cabanyes i un bon lloc per menjar, Muitka Ruouttu.
Finalment veiem el primer cartell "Cap Nord", al trencall cap a la carretera 92. Aquesta nova carretera ja no és un puja i baixa suaument de la Lapònia, si no tot el contrari. Rampes constants de puja i baixa del 8% i del 10%.
Al km 63 trobem Giellajohka, un bon lloc per acampar i restaurant al costat del riu.
A 10 km de Karigasniemi trobem l'entrada del parc Kevon Luonnonpristo. Al plafó informatiu comenta una ruta lineal a peu interessant per a fer amb tenda, creuant varis rius, perillosos si baixa molta aigua.
Finalment arribem a "La Junquera" de Finlàndia, Karigasniemi. Són més súpers que cases i un va i ve de gent.
Dormim al càmping a les afores de la població, a uns 2 minuts dels súpers 18 euros els dos. Té una cabanya de fusta equipada amb cuina, taules, llar de foc i un balcó amb taula i bancs per sopar. A l'altre costat del riu: Noruega. Sopem per primera vegada salmó, això si l'hem hagut de descongelar primer, a l'altre taula una parella que al veure'ns tant desesperats matant mosquits ens donen una espiral antimosquits, l'encenem damunt la taula i funciona.... els mosquits marxen!
Per fi veiem el primer ren, aprop de la carretera i li podem fer una foto. A partir d'aquí veiem molts rens, però quan ens apropem s'espanten. En canvi quan veuen un cotxe, es queden al mig de la carretera, la mateixa reacció quan veuen un gran truck.
Karigasniemi-Lakselv. 100 km
Ens ha plogut molt per la nit, una boira baixa envolta les capçaleres de les muntanyes. Al matí quant ens llevem tenim la tenda xopa, la desmuntem i la posem en l'habitació de la rentadora, una senyora ha engegat la secadora i amb l'aire calent se'ns eixuga amb 5 minuts, mentre parlem amb ella. Parla força bé el castellà, ens diu que aprofita sempre que pot per practicar-lo, aprofitem per preguntar-li on viu: "a la Costa de Sol" ens respon!. Parella finlandesa jubilada afincada a la Costa del Sol durant l'hivern i que tornaven a Finlàndia amb autocaravana a l'estiu, el seu marit un amant de la pesca. Ella no li agrada gens el clima de Finlàndia prefereix el sol del Mediterrani. Ens comenta que els hiverns a Finlàndia són freds i durs. És molt típic veure persones dins el riu o a la llera pescant, passen així les vacances ... els agrada.
La senyora jubilada ens desvetlla el perquè és tant difícil fotografiar els rens: al bosc hi ha molts mosquits i piquen als rens, per evitar-ho es posen a la carretera i amb la velocitat dels cotxes al passar provoquen vent que espanta als mosquits. Es veu que en bici no aixequem suficient vent i cada vegada que ens apropem a un ren s'espanta :(Amb les ganes que en teníem de veure rens. Esperem que amb un mes algun no s'espanti i es deixi fotografiar.
Para de ploure i comencem a cilcar. Entrem a Noruega. Després d'una forta baixada ens trobem el pont per creuar el riu si no vigilem ens passem els cartells que t'anuncien Noruega. Cap control.
Comencem els primers quilòmetres per Noruega. No sabem si pel simple fet de canviar de país, el paisatge canviarà, però ens sembla diferent, més camps de pastures.
A km 18 arribem a Karasjok, un poble amb serveis. És actiu a l'hivern, amb pistes de fons i alpina. També hi ha un museu Sami, a la Noruega.
De Karasjok a Lakselv ens ha esgotat, sobretot la part fins a Skoganvarre. Aquesta carretera puja a 300m alçada i va saltant de serralada en serralada, per un paisatge desert, sense vegetació, només alguns llacs sense interès. També el temps no acompanya i tenim el cel cobert i algun plugim de tant en tant. I de postres, una carretera molt transitada de cotxes, alguns moments, molt agonitzant.
Per arribar a Skoganvarre baixem de cop i la vegetació canvia, bosc i algun llac ideal per acampar. El temps s'ha obert, apareix el sol. Ens anima. Dinem en una àrea de servei on aprop hi ha una caminata a una antiga base militar de la segona guerra civil. Acostar-se al riu i veure el pont tibetà ja val la pensa. A Skoganvare hi ha un càmping de pescadors senzill. El següent poble, Porsangmoen és només una base militar amb carril bici. Seguim el riu Lakselva cap a Lakselv, amb la il·lusió d'arribar al mar del nord, el primer fiord. Tenim una decepció quan ens adonem que el càmping que havíem pensat dormir ja no existeix. Cansats i veient que ens serà difícil trobar un bon lloc per acampar, un poble fred amb amb aeroport, no ens trobem a gust, un cartell anuncia habitacions amb preu especial per a bikers (moteros) un motel, Lazzzy Place i dormim per 650 NOK habitació doble en llit de 1,10m. Tenim wifi i fem un cafè per gentilesa del motel. Porteu telèfon a sobre, perquè molts llocs no hi ha recepció, deixen un telèfon i s'ha de trucar.
Lakselv-Sortviktunnelen. 98km
Ens assabentem dels atemptats d'Oslo. La bandera Noruega està a mig màstil.
El rellotge de la recepció ens marca una hora menys. Ho confirmem a la gasolinera, hem de canviar altre cop el rellotge. Noruega té la mateixa hora que nosaltres.
Anem seguint ja per mar pel fiord Porsangerfjorden. Tots els noms acabats en "jorden" significa fiord, aigua de mar que entra dins de la terra.
A la sortida de Lakselv direcció cap nord hi ha molts llocs per fer una acampada lliure, ens hauríem pogut estalviar unes quantes corones! Algunes autocaravanes encara estan dormint. Tant les autocaravanes com les motos són companys de viatge constants. Som molts els que fem aquesta ruta.
A poc d'arribar a Kistrand trobem un Coop. Comprem alguna coseta pel dia. Al km 50 arribem a Russenes. És un hotel càmping, amb un restaurant, un xiringuitu que fa la funció a la vegada de botiga que ven subvenirs i punt d'informació turística. Dinem de pícnic al restaurant. D'aquí pocs quilòmetres tenim el famós túnel de 7 km i fer-lo amb bicicleta és una idea que no ens agrada gaire. Per aquest motiu preguntem a l'oficina de turisme si és viable creuar el túnel amb bici i ens diuen que està prohibit creuar amb bici el túnel, que és molt perillós, que hi ha molt de fum,... el que ens proposa és agafar un bus al poble d'abans que ens deixarà passat el túnel. Mentre pensem com continuem el viatge coneixem dues noies que venen del Cap Nord i ens expliquen que els túnels estan il·luminats, l'asfalt en perfecte estat, no hi ha gens de contaminació i que les bicis poden entrar en el túnel. Si no hi ha alternativa ni per mar ni per terra les bicis poen passar per els túnel. Aquesta norma que la coneixem en aquest punt la seguirem la resta del viatge. De Kafjord a Honningsvag ja no existeix el ferry per mar, és tant famós aquest túnel que està escarbat per sota el mar que ningú agafava el ferry que unia les dues illes i en l'actualitat el ferry ha estat eliminat. . Dit i fet, cap a l'illa Cap Nord pels 4 túnels que ens separen amb les nostres bicis!!
Creuem el primer d'ells, el Skarvbergtunnelen, de 2920 m de llarg. Al seu interior, fa algunes esses. Està picat a pic i pala i algunes goteres, però ni pujar ni baixar. El Sortviktunnelen de 500 m està restaurat. Dormim en un revolt de la carretera, al costat d'un riu, veient rens que s'apropen al mar a refrescar-se (aigua salada?). És una àrea de servei amb lavabos. Hi ha una altra parella d'alemanys que han plantat la tenda. L'endemà, l'àrea de servei s'ha omplert de gent amb tenda que ha passat la nit i que deurien haver arribar força tard.
Sortviktunnelen-Skipsfjorb. 88km
Les cames ens fan figa. Estem cansats? El vent suau de cara continua com cada dia. No molesta, però frena. No podem anar tant els 20 km/h com a Lapònia.
La següent població, Repvag ens queda apartat de la carretera principal. Hi ha un càmping però acampar lliurament per aquestes terres és un luxe. No som els únics.
Davant nostre ja veiem l'illa NordKapp i Honningsvag. Per arribar-hi haurem de creuar 3 túnels, un de 7 km, un altre de 5 km i l'últim de 4,4 km.
El túnel NordKapptunnelen és el més llarg. Són 3 km de baixada i 4 km de pujada al 9% a 200 m de profunditat sota l'aigua.
A la sortida reposem. L'angoixa del túnel ens ha deixat caos. Tot i així, és un túnel sense perill, amb bon voral, il·luminació i llocs per parar. A la sortida del túnel: peatge però els ciclistes no paguem. És un luxe no pagar quan estem acostumats a pagar cada dia el peatge de Martorell per anar a treballar.
L'últim túnel és 1 km de pujada i la resta baixada. Sense dificultat.
La rebuda de Honningsvag és lletja. És una ciutat portuària i un xic industrial de reserves de gasolina. No li veiem gaire encant.
El diumenge tot està tancat a Noruega. Tenim fred al cos i mirem si podem dormir sota cobert. El Hostel Internacional ens demanen 275NOK la nit cada un. Però si volem dormim els dos a la mateixa habitació, ja ens en demanen 760 NOK. Feta llei feta la trampa. Res, com que no ens agraden aquestes "ofertes" anem cap a Skipsfjorb i dormir a NordKapp Camping, a 6 km de Honningsvag.
La idea és dormir dos dies al càmping per poder anar al NordKapp sense alforges. Veient els 3 km que ens espera davant nostre del 9%, és una bona elecció.
A la tarda-vespre aprofitem per fer una caminata. Noruega està ple de rutes marcades amb una T vermella. La idea era sortir a estirar les cames però al final acabem pujant dalt d'un petit cim proper al càmping, el Skipsfjordnest (228 m). Si ho sabem, pugem la càmera de fotos.
Skipsfjorb. 0km
La meteo pinta malament: heavy rain and wind 12-15 km/h. I l'encerten. Tota la nit ha plogut i encara està plovent, bufa un vent fort. Ens tanquem a la cuina del càmping planejant la resta del viatge. Decidim canviar la tenda per una habitació confortable en el mateix càmping i descansar tot el dia. Està plovent a bots i barrals. La meteo per al dia següent pinta molt bé, tant bé que la noia de recepció ens diu que serà un dels pocs dies en tot l'estiu que es podrà posar màniga curta i que està l'esperant amb candeletes. Decidim fer el verdader Cap Nord, la punta més al nord, el Knivskjelodden, The Real Northernmost Point of Europa (71º, 11', 08").
Ens quedem un dia parats per la meteo.
Skipsfjorb-knivsjelodden-Skipsfjorb. 40km + 18km a peu
Objectiu: Knivskjelodden. Però per arribar caldrà fer un duathló. Primer amb la bici superar dues valls amb les seves respectives pujades fortes i les seves baixades.
A 7 km abans de NordKapp hi ha un pàrquing. Es fàcil veure'l per la multitud de cotxes que hi ha (uns 20). Una caminata de 9 km de llarg (2-3 h) seguint les fites i senyals en forma de T vermelles.
El camí va baixant suaument fins a caure al mar, a una platja de pedres. Un flanqueig ens porta a la boia on marca el punt més el nord. D'aquí, es pot veure el penya-segat amb el monument del cap nord turístic. La tornada, de pujada suau. Se'ns fa molt llarga la tornada. Un cop al pàrquing ens qüestionem si val la pena anar a veure el cap nord turístic i decidim que no. El nostre objectiu s'ha complert, hem estat a la punta més al nord d'Europa, ens sentim contents i relaxats el simple fet de pensar que trobarem una multitud de turistes ens fa mandra. Arribem al càmping i ens mengem una bossa de patates gaudint de la posta de sol darrera les muntanyes. El punt turístic de Cap Nord cap és un bon lloc per veure el sol de mitjanit. Avui era un bon dia per veure aquest espectacle però de ben segur que el podrem veure en més ocasions.
