Bodo-Trondheim-Dombas-Lesjaskog. Tren + 47km

Arribem a l'estació de Dombas a 600 m d'alçada, lletja i solitària. Quina pena que no tingui una arquitectura similar a les estacions anteriors.... Al primer vagó ens sorprèn veure el pictograma de cotxet per canalla iel pictograma de dona embarassada, ens apropem per a donar u cop d'ull. Un vagó pensat per als mes menuts, amb una sala amb cadires i taules per pintar i jugar , un espai ampli per a deixar els cotxets i els seiens més amplis per facilitar la mobilitat. Impressionant!
Sortim de l'estació de tren, el poble és una estació d'esquí amb bars i serveis, ple de cotxes, gent, botigues, ... massa mogut per a nosaltres i decidim ciclar una estona i allunyar-nos del bullici d'aquest poble. La mare d'una amiga nostra ens ha recomanat aquest tram i estem impacients per veure que tenim per davant nostre.

Agafem la E136 cap a Andalsnes. Molta part d'aquesta carretera hi ha carril bici (60km). Dormim al primer càmping abansd'arribar a Bjorli (90 NOK). A partir d'aquí, tots els càmpings que ens anirem trobant hem de pagar 10 NOK per a la dutxa.
És el primer càmping que no podem pagar amb targeta; és un càmping petit, familiar, poc turisme.

Lesjaskog-Trollveggen. 84km

Arribem a Bjorli, una petita estació d'esquí amb apartaments i super. A partir d'aquest punt el riu Rauma comença a fer ràpids i la vall es va estrenyent amb esplèndides cascades que cauen de dalt de les muntanyes. Una forta baixada ens deix altre cop a 20 m d'alçada.
Al peu de la carretera trobem una gran àrea de shopping, bar i una sala de projeccions on projecten la història de les muntanyes que hi ha al davant: la Trollveggen, la paret de muntanyes perpendicular més gran d'Europa, és famosa aquesta zona entre els escaladors i també és famosa per els grans i difícils rescats que s'hi han fet. Deixem la carretera principal per entrar dins de la més famosa i fotografiada carretera de muntanya de Noruega: la Trollstigen - La Escalera de los Trolls, és un dels atractius més espectaculars i visitats de Noruega. Trollstigen té una pendent pronunciada del 9% , consta de d'11 corbes tancades i en 15 km passarem dels 20 m als 852 m. Força transitada la cara nord d'autobusos turístics provinent de creuers de Andenles, en cada corba unes quantes maniobres per poder passar, estem distrets tota la pujada. A l'última corba comença a ploure, ja veiem el mirador i algunes persones comencen a aplaudir-nos. Ens refugiem en el restaurant. Unes fotos antigues penjades a la pared ens mostren que aquí neva i que en ocasions ha fet grans destrosses.
Acabem de pujar als 870 m i baixada! Però comença a enfosquir i acampem en un petit pla amb bones vistes, al costat de la carretera, les primeres glaceres, al fons, l'única companyia unes ovelles que pasturen tranquil·lament.

Trollveggen-Geiranger. 70km

Continuem baixant cap al fons de la vall. El paisatge es va transformant, cada cop més agrícola, camps de maduixes amb algunes paradetes danat les cases per vendre'n. Arribem a Valldal, amb un punt d'informació turística. El ferry cap a Geiranger surt de Lingas, ciclem 4 km més iagafem el ferry, 10 minuts de trajecte (50 NOK/persona). A l'altre banda del fiord la carretera puja suaument, sense encant. Passem el primer coll, un llac i el segon coll. Veiem el fons de la vall i comença la baixada! Parada a una corba tancada, hi ha el mirador sobre Geirangerfjorden: el fiord més fotografiat de Noruega. Un formiguer d'autobuses no paren de deixar baixar-pujar turistes, una foto i continuen , en canvi nosaltres decidim descansar una estona, relaxar-nos amb les vistes tant espectaculars que tenim davant nostre i aprofitem per dinar, per variar pa amb tomàquet. Mirant cap a Gerainger, veiem que per sortir d'aqeusta població la carretera puja altre cop,... decidim que en farem un tros i el dia següent la rematada final.
Baixem a Gerainger, un poble sense encant; turístic, i alguns ferris amarrats davant del fiord. Ple de botigues venent records de Noruega, cafés i parades de gelats. Tornem continuant pujant, altre cop 1000 m de desnivell, corba rere corba guanyant desnivell. Atenció a l'antiga carretera, molt curiosa.
Dormim dins el bosc, els mosquits fan la seva presència.

Geiranger-Lom. 95km

Continuem pujant la segona fase de la pujada per l'antiga carretera estreta cap a l'encreuament del mirador Dalsnibba (1500 m) on trobem un hotelet amb cafeteria. Sortim del fiord i el paisatge es transforme, direcció Gootli, on només hi ha un restaurant-hotel. En aquest punt ens trobem una maqueta d'un avió Nazi. No és un avió real; és una maqueta d'un film rodat recentment a la zona basat en fets reals que narra la història de dos d'aviadors de la segona guerra mundial, un avió britànic i un de nazi, es van disparar mútuament i van sortir els dos malferits però van sobreviure l'aterratge. Cada aviador per la seva banda, pensant que havien derribat al contrari, va fer un aterratge d'emergència i va buscar aixopluc en una cabana a prop de Gootli. Allí van anar a parar els dos aviadors que a partir d'aleshores es van fer amics.
La carretera continua baixant suaument paral·lela al riu Otta, fent llacs i ràpids d'un color blau sorprenent. El paisatge passa de desèrtic a ple de vegetació. A Pollfoss trobem una entrada al parc Nasjonalpark. Continuem baixant i ens passem de llarg el càmping de Donfoss (megaturístic). Fem una parada a Nordberg, on trobem una església d'arquitectura curiosa. Com serà la de Lom?
Acampem al càmping a 2km d'arribar a Lom (160 NOK/persona). Les instal·lacions estan bé, però és el primer càmping que per tot, s'ha de pagar, no només la dutxa sinó que per encendre l'extractor a la cuina, per aigua calenta, per utilitzar un endoll,...

Lom-Fantesteinen. 55km

A Lom no es perdeu la visita de l'església. Ens preguntem si estem a Noruega o a un país asiàtic. La construcció de l'església és tota de fusta i va ser construïda a finals del segle XII i tot i que al llarg de la seva història ha experimentat canvis i reconstruccions.
Quasi per casualitat afagem La Carretera Turística Nacional de Sognefjell (fv. 55) és el port de muntanya més alt i impresionant del nort d'Europa ( el punt més alt està a 14304 m. Al llarg dels seus 108 km hi ha el segon fiiord més gran del món: el fiord Sognefjord, amb 204 km, Galdhøpiggen, la muntanya més alta de Noruega i el glaciar continental més gran de Noruega, Jostedalsbreen.
Ha estat reconeguda com a carretera turística a causa dels seus espectaculars i salvatges paissatges de muntanya que creua.
L'any 2007, el diari britànicThe Guardian va afirmar que la Carretera Turística de Sognefjellet és una de les deu carreteres millors del món per recorrer en bicicleta. Segons aquest diari, "esta carretera de alta montaña está envuelta en una helada belleza que está fuera de este mundo".

Hem fet una parada a Boveral, en un hostel prenem una la tassa de cafè. Un d'aquells petits plaers del cicloturisme i més si fa “solete” La carretera puja suaument agafant alçada. A 1100 m el temps canvia, es tapa completament, pluja constant i entrem en fred esperant que pari de ploure ens aixopluguem sota una roca. Hem estat en aquesta lloc unes dues hores, fins i to hem agafat el plumes. La tempesta no marxa però minva. Decidim avançar fins a Krosobu, un refugi de muntanya. Des d'aquí es poden iniciar moltes travesses. Una d'elles és anar a fer el Storebjorn (2222 m).
La previsió online de la meteo és molt precisa. A les 18:00h pararà de ploure. Una opció es quedar-nos a dormir però ens fa mandra. Sortim a les 19:00h del refugi i ja sense pluja fem el coll més alt, el Fantesteinen. A prop d'ell, trobem un hotel, i a la següent corba, en una àrea de pícnic amb un únic banc, acampem, estem al mig del no res, a cota 1400 i rodejats de glaciars.
Sopem dins la tenda, tornen a caure algunes gotes. A les 21h, s'anima a ploure, aquest cop de valent , en aquestes situacions sempre penses si el material serà prou bo!!!

Fantesteinen-Kjornes. 89km

Tota la nit plovent. A les 5:00h del matí tot està emboirat, quina nit. A fora, 8 ºC de temperatura. A les 7:00 del matí s'obre una mica el cel, i ens permet esmorzar fora de la tenda emmotllats dins la jaqueta de plomes, comença a escapar-se algun raig de sol. La xocolata està petrificada. Això no té preu.
Continuem ciclant, un puja i baixa durant uns quants quilòmetres, algunes autocaravanes van optar com nosaltres i estan aparcades al costat de la carretera, encara dormen. I.... avall que fa baixada! 1400 m de desnivell negatiu de cop, és la primera vegada que trobo a faltar el casc de bicicleta.
Passem per Turtago, un altre hotel-refugi de muntanya i la carretera s'estreny i s'encanyona. Els frens V-Brake no aguanten....
Arribem a Fortum, a 5 km del fiord, fins al fiord de Skjolden. Seguim la carretera cap a Urnes, a 29 km, on volem veure la seva església medieval de fusta. És la més antiga de Noruega i forma part de la llista de Patrimoni Mindial de la UNESCO.
Aquesta carretera té 3 túnels no il·luminats i els lots que portem no són suficient potents. Abans d'entrar en el primer túnel una senyora molt amable ens diu que és veïna de la zona i que ens ajudarà a creuar el túnel il·luminant-nos amb les llums del seu vehicle. A la sortida del túnel ens diu que a 3 km n'hi ha un altre de me´s llarg i que ens espera allà. No ens podem creure tant d'amabilitat!!! També ens explica que en l'entrada de cada túnel dins una bústia hi ha lots per a les persones que vulguin creuar a peu o en bici el túnel i que a l'altra banda trobarem una altra bústia on poder-les deixar. Els veins s'encarreguen de distribuir-les i de les piles. En fem us en el tercer túnel. Estem contents d'haver decidit ciclar per aquesta carretera tranquil·la al costat d'un fiord en un dia de sol.

Urnes són 4 cases. Han sabut treure profit de l'església, no ens atrau entrar, sabem que dins hi ha unes talles de fusta importants però la nostra satisfacció era arribar al lloc i contemplar-la des de fora, a dins està plena de gent i grups guiats, massa xivarri.
En una parada de gerds recent collits compren una caixeta, (25 NOK). La curiositat, és que el venedor no hi es, senzillament agafes la que més t'agrada, deixes els diners dins una caixa metàl·lica, i si necessites canvi, te l'agafes tu mateix. El primer cop que ho fas, et sent com un lladre, però és la seva manera de fer, som nosaltres, la nostra cultura la que ens fa desconfiar, ells viuen de forma senzilla i en pau.
Creuem d'Urnes a Solvorn amb el ferry (31 NOK/persona) menjant-nos els gerds, estam boníssims. Dinem a Solvorn en un banc gaudint del “solete” però no hem acabat de dinar que altre cop el temps canvia completament i comença a ploure, ens refugiem al super-café-restaurant del poble.
Sortim de Solvorn i déu ni do la pujada que ens toca fer per sortir de la costa i deixar-nos caure altre cop cap a la costa direcció Sangalsforden.
Ens trobem amb un túnel, tenim l'opció d'anar per la carretera secundària pel costat del riu que baixa de valent d'aigua. A Sogndal ja veiem el càmping de Kjornes (160 NOK). Finalment en aquest càmping de la xarxa Nafcamp.no. Per fi la trobem el mapa de càmpings d'aquesta red, ara que ja acabem !!!

Kjornes-Voss. 62km + ferry

Sortim de Kjornes direcció Kaupanger. Fem un petit coll.
En el trencall cap a Kaupanger hi ha una xarxa de supers. Esperem el ferry assecant la tenda penjada en un arbre. El ferry surt a les 12:00h cap a Gudvanger (250 NOK/persona). Hem decidit aquesta vegada enlloc de pujar-coll-baixar un fiord creuar-lo per dins. El ferry dura 2:30h i és un xic turístic, però ens va bé per retallar un coll de muntanya, quilòmetres i disfrutar les vistes d'un fiord des de dins asseguts dins del vaixell, cafè en mà. Ens trobem amb un cicloturista, nom molt complicat d'escriure que ens havia avançat al començament de la fv 55, que s'havia parat en una àrea de pícnic i que ja no ens havia avançat més .... a la fv 55 no hi ha cruïlles !!! no sabiem que se n'havia fet d'aquell noi i ara al ferry ens el tornavem a trobar. Un problema mecànic a la bici l'havia deixat fora de circulació varis dies. Un autobús l'havia tret de la fv 55 i després de varis intents per solucionar el problema havia pogut continuar el seu viatge. A vegades solucionar problemes mecànics o averies és difícil tot i trobar-te en un país desenvolupat. A Noruega hi ha contades botiges especialitzades en bicicletes i és troben majoritàriament en les capitals, mentre que en els pobles no es pot comprar cap recanvi.
A Gudvanger no té gaire encant. És un parc infantil turístic on s'explica com vivien els vikings, Viking Valley. Ens volíem quedar un dia de relax i marxem corrents, cap a Voss. Ens ajuntem amb el cicloturista suïs que hem conegut. La carretera continua per dins la vall sense dificultat fins Trobar-nos amb un túnel. Una senyal indica que les bicis han d'anar per la carretera secundària, que en prou feines passa un cotxe i no paren de baixar bussos. Davant del perill que això comporta i veient la senyal de fort pendent decidim entrar dins del túnel i va ser un infern!!!! El pitjor túnel de Noruega, només 3km però de pujada, sense vorera, poca il·luminació, carrils estrets que porta al mateix punt que a la carretera secundària. A part, el trànsit que passa per dins del túnel és horrible.
A Oppeheim comença la baixada. Finalment arribem a Voss on hi ha un càmping en perfectes condicions al centre del poble, al costat la zona esportiva (150 NOK). Aquesta nit el vent bufa fort.

Voss-Halmagro. 37km

Al matí ens despedim del suïs, potser més endavant ens tornem a trobar. Sortim de Voss al migdia. Matí a Voss de turista. Café, visita botiguetes sense comprar, és força car, comprar bitllets de tren de Berguen a Oslo, enviar algun twit a internet al centre de turisme...
Noruega té una tarifa especial si compres bitllets amb anticipació d'almenys un dia i en la màquina et pot sortir a més de la meitat de preu, l'anomenen tarifa minipris. Pel que fa a les bicicletes, només es poden comprar a la finestreta.
Continuem seguint la E16 per l'antiga carretera. Les bicicletes no poden continuar tota la E16 perquè hi ha túnels on és prohibida l'entrada a les bicics, i ens desvien cap a dalt d'un coll, 500 m de desnivell positiu de propina. Sort que ho teníem planejat arribar a Bergen per aquesta carretera.
A dalt la serra, voregem el llac uns 11 km i quan comencem a baixar, trobem un bon lloc pla per acampar la tenda, que aquesta zona és difícil trobar una bona acampada, ja sigui perquè està ple de casetes o pel terreny irregular. Demà, recta final fins a Bergen.

Halmagro-Nesttun. 86km

Ha sigut una nit freda, molt freda. A les 7 del matí traiem el cap de la tenda i davant nostra s'ha instal·lat una boira baixa per culpa del riu que tenim aprop. La nostra tenda, tota gebrada.Ja estem a Bergen. Continuem ciclant avall desfent tot el que vam pujar el dia anterior, envoltat de cases penjades per dalt de la muntanya on moltes d'elles per accedir és només a peu on tenen instal·lada una tirolina per transportar el material.
No és que siguem gaire cafeters, però en aquest viatge ens agrada parar a fer un cafè a mig matí. Segurament el fred del matí ens fa pensar en alguna beguda calenta i que millor que un café noruec, molta aigua i poc cafè! Continuem seguint la E16 però fins a Bergen anirem per l'antiga carretera o variants. En alguns trams, anirem al costat del tren.
A Vasksdal anem cap a Garnes i dinem a l'antiga estació de tren envoltats de relíquies de vagons i material ferroviari.
A Indre Arna agafem la 580, una carretera molt transitada i sense carril bici o voral. En ella, hi ha varis campings, fins arribar a Midtun, on en el jardí del Motel es pot acampar. Es el càmping més proper a Bergen.
Reconeixem la tenda del nostre últim company de viatge, el suís. Ens explica que descansarà un dia més al camping i comencarà tirar avall. Vol anar a veure el Preikestolen, més conegut com la roca del púlpito.

Nesttum-Bergen. 10km

Ara sí, fi del nostre tercer objectiu: Bergen, la ciutat dels fiords. Diuen que dels 365 dies a l'any, 350 plou. I nosaltres estem de sort, agafem dos dies d'un sol explèndid.
De Nestrum a Bergen hi ha una xarxa de carrils bici. A Bergen les deixem lligades com qualsevol bici i fem el turista a peu, pujant amb el cremallera, patrimoni de la Unesco, el mercat de peix que venen més en català que en noruec i la primera hamburguesa a 25€, ens ho mereixem. Ës el primer dia que no cuinem un àpat!!

Bergen-Oslo

Agafem el tren al migdia. Asseguts, menjant-nos un gelat en el famós barri de Bryggen. Ens trobem al Lluís, un company d'aventures. I tu que fas aquí?!
El tren ens costa 399 NOK/persona amb minipriss i 175 NOK/bicicleta. A Oslo operació caixa per empaquetar la bici per l'avió, visitar el Trampolí de Holmenkollen, el museu d'esquí més antic del món, Parc d'escultures de Vigeland, i fer el guiri tant com puguem i prendre la última cervesa que han sigut poques les que hem fet.
Tombant per Oslo trobem una llibreria amb guies de la LonelyPlanet descatalogades a preu simbòlic que ens aniran bé per agafar idees. En comprem dues: Els països que acaben en “ANG” i Bolívia. Where will we go next holidays?

Skipsfjorb-Tromso. Ferry

A les 6:15 del matí agafem el famós vaixell HURTIGRUTEN que ens portarà de Honningsvag a Tromso (233€). Disposem de wifi i amb les indicacions de'n Gregor, un cicloturista que hem conegut fent cua per entrar al vaixell (bikenorth.tumblr.com) dissenyem la nostra segona part per Kvaloy, Lenvik i Lofoten, un xic més interessant la ruta de la que havíem preparat des de casa.

Tromso-Senja. 95km + ferry

Arribem a les 12 de la nit a Tromso, una illa unida per dos ponts, i dormim al costat del camp de futbol. Un lloc esplèndid a les afores de la ciutat al costat del mar.
En Gregor ens acompanya fins a Eidkjosen. Potser a Bodo o Lofoten ens retrobem.
Seguim per la 862 per unes valls magnífiques. Una carretera 100% cicloturista. Avui el dia acompanya, amb bon solete, bones vistes i cims increïbles.
Arribem a Brensholmen on agafem el ferry de les 17h cap a l'illa de Sejna (70 NOK/persona).
Continuem per la illa de Senja. Creuem un túnel i una platja ens enamora. Avui, dormim aquí. Com sempre, no som els únics. La posta de sol, ens deixa boca-badats.

Senja-Andenes. 55km + ferry

Ens despertem completament enmig de la boira. No veiem el mar que tenim la nit anterior al nostre davant. On està el sol d'ahir?

Fem els últims 55 km de l'illa de Senja fins a Grylleforg. Arribem 15 minuts tard de ferry de les 15h cap a Andenes per culpa d'un "reventón". Quin remei, ens toca esperar l'últim ferry, el de les 19h. Ens espera 1.40h de viatge cap a Andenes (85NOK/persona). Arribem tard a Andenes i dormim al càmping d'Andenes (10 NOK) amb platja inclosa. Un lloc molt recomanable. Deixem enrere Senja , en total hi hem ciclat 84 km, no és plana, s'han de creuar 3 colls i nombrosos túnels Des d'Andenes un pack turístic és anar a veure balenes. En total hem ciclat 84 km la illa de Senja.

Andenes-Sortland. 110km

Resseguim la illa de Andoya per la carretera secundària de Bleik, Stave i Nordmela. De Bleik a Stave pugem un xic i arribem a un llac. Es increïble el canvi entre ciclar a ran de mar i pujar a poca alçada, sembla que haguem canviat de país. Al km 30 fem un cafetó a Nordmela. A Noruega tenen una pasta en forma de trèvol de 4 fulles com si fos una crêpe/gofre, anomenat Vafler. Se la mengen amb melmelada o un formatge de color marró ( en el procés de fabricació li afegeixen sucre cremat).
Un cop a Risoynamns, al km 50, agafem "la carretera general" cap a Sortland. Aquest tram no té cap interès. A Sortland dormim al càmping amb unes instal·lacions nefastes per als que anem en tenda. És el càmping més car de tot el viatge i amb els serveis pitjors. La zona per plantar la tenda està plena d'arrels, fa pendent i no hi ha herba, la resta del càmping o és de grava, la wifi no els funciona i la dutxa de noies el monomando que hi ha no fa la barreja d'aigua freda-calenta el que suposa haver pagat 10 NOK per la dutxa i no poder ni rentar-te les mans perquè l'aigua surt bullint. Paguem 200NOK, el doble del càmping de Andenes.

Sortland-Rolvsfjord. 130km

Planegem seguim l'illa de Longoya fins a Stikmarkness (30 km). És un poble molt cuquetó en comparació de Sortland. Aquí trobem el museu del Hurtinguten, a on va néixer aquesta companyia naval. Continuem 15 km fins a Melbu. A Melbu agafem el ferry de les 14h fins a Fiskebol (68 NOK/2 persones). El de les 12.30h també l'hem perdut per 10 minuts.
A Melbu tenim varis serveis i un quiosc per fer un cafè que està obert també els diumenges.
Al ferry fa bon dia i prenem el sol a la popa. Entrem a les Lofoten per Fiskebol. Agafem la E10, una carretera a l'estil suís però poca alçada, creuant un paisatge impressionant.
Arribem a Svolvaer, "la capital" de les illes. Es nota que estem a terra de turisme. Ens recorda a la Sitges de les Noruega, amb terrasses al costat del port i turisme.
Sortim de Svolvaer uns quants km per carril bici fins a Orsvagvaer. Aquí continuem per carretera molt transitada, no estem acostumats a tants cotxes i ens estressem un xic. També el paisatge ha canviat, muntanyes més baixes i no tant impressionant.
Al final de la illa creuem els dos ponts per saltar d'illa cap a Leknes, però per la carretera secundària de la costa, a 39 km. Anem creuant poblets que no surten ni en els mapes a la cerca d'un lloc per acampar. És difícil, el paisatge ha canviat, són camps pantanosos. Finalment trobem una mica amagada una antiga i petita cantera i decidim plantar la tenda, davant el mar ple d'illots. Acampem a uns 29 km de Leknes.

Rolvsfjord-A-Moskenes. 105km

Al cap de 10 km arribem a Rolvsfjord, un poble de benzinera i un càmping amb encant davant del mar. Fem un cafè amb un vafler amb melmelada de maduixa, avui ens hem acabat el té que portàvem de casa.
Continuem per la costa fins a Storfjord, on la deixem per començar a enfilar-nos cap a Leknes. On veiem el primer trampolí de salt d'esquí.
Trobem la primera Bakery (la de Andenes estava tancada quan vam arribar).
Un cop a Reine trobem un raconet molt coquetó amb cases de pescadors i podem veure peixos assecant-se al sol en el porxo. Aquest últim tram des de Ramberg ens ha reanimat i gaudim del cicloturisme amb aquests paisatges. Val la pena ciclar per aquí.
Un cop a Miskenes, ens falten els últims 4.5 km fins el poble de A. Final de les illes, un poble turístic ple de cases de pescadors que són allotjaments i un museu. La guia indica que existeix un càmping que no existeix. De totes maneres, a la part alta, al costat dels penyasegats es pot fer acampada lliure, cap servei però bones vistes. Nosaltres recolem altre cop a Muskenes i dormim al càmping (140 NOK), on ens trobem altre cop amb els suïssos que ens hem creuat durant totes aquestes illes.
A partir d'aquí és normal que les dutxes en tots els càmpings vagin amb una moneda de 10 NOK, la dutxa pot variar entre 3 i 5 minuts depenent del càmping.

El nostre segon objectiu que era recórrer en bici les illes Lofoten l'hem assolit. Val la pena visitar aquestes illes de pescadors, perdre's per les carreteretes secundàries i fugir una mica del turisme visitant les illes de Senja o Andoya, molta pau, paisatges, platges, sol de mitja-nit,...

Lofoten-Bodo. Tren

Agafem el ferry de les 10:30 (326 NOK els dos), 3 hores de viatge fins a Bodo.
Bodo és una ciutat cosmopolita amb tots els serveis. Mengem un take away a base de pollastre i patates al port, veient com venen gambes pelades a granel des dels barques de pescadors.
Comprem els bitllets de tren de Bodo a Trondheim i Trondheim a Dombas, per (1115NOK/persona, 175 NOK/bici). Comença la tercera part del nostre viatge: ciclar pels fiords noruecs fins a Bergen. El tren surt a les 21.10 i arriba a les 7 del matí a Trondheim. Fins a les 14:00h no surt el tren cap a Dombas. De Dombas a Andalsnes hi ha el tren- turístic de Rauma un viatge en tren de menys de dues hores que passa per uns dels paisatges més espectaculars de Noruega (no permeten bicis al tren).

Agafem el tren de les 21.10 cap a Trondheim. Dormir als trens noruecs ens resulta força còmode, les butaques són amples, el respatller és tira enrerre i estan molt nets i condicionats per llargs recorreguts. A les 7 del matí arribem a Trondheim, la tercera ciutat més gran de Noruega. Esmorzem bé al costat del canal entre el centre de la ciutat i l'estació. Aquesta ciutat ja té moviment. Fem una ruta a peu amb les bicis pel centre.
A les 10 del matí obren la biblioteca. Aquesta ens ha encantat! Té una cafeteria, runes arqueològiques, una exposició, unes sales amplies de llibres i un munt d'ordinadors perquè la gent es connectin amb programari lliure! (Ubuntu).
Acabem de fer la visita de la ciutat per la catedral, la plaça “major” on hi ha presencia memorial de l'atemptat de Oslo i a les 14h tren cap a Dombas.

Helsinki-Rovaniemi

Arribem a l'aeroport de Helsinki sobre les 16h. Muntem les bicis a fora de l'aeroport. És petit i tranquil.
Sortim amb la por pensant que l'entrada a Helsinki seria ciclant per una via ràpida però per sort anem trobant una xarxa de carrils bici/peu que ens porten al centre de la ciutat. No us heu de preocupar en tots els pobles i ciutats hi ha carril bici per entrar i sortir.
Al cap d'uns 5 km entenem que hem d'anar direcció al districte de Bödo, per anar al centre de Helsinki. El Raimon preocupat per comprar gas pel fogonet la Viqui preocupada per comprar repel·lent OFF per a mosquits, havíem llegit que és el millor per els mosquits autòctons. En una benzinera trobem gas, i en una apotek (farmàcia)trobem OFF, la gamma és tant àmplia que no sé per quin quedar-me, hard please, stong?
Arribem ja a Helsinki centre cap al tard. Les guixetes de l'estació de tren ja han tancat i no podem comprar els bitllets de les bicis per al dia següent, per internet havíem comprat els bitllets Helsinki-Rovaniemi però no havíem pogut reservar l'espai per a les bicis al tren. Dormim a l'Academia Hostel (66 euros habitació doble amb cuina). Tenen sauna a primera hora del matí, primer les noies i després els nois, no en vam fer ús. Es troba molt aprop de l'estació de tren i molt recomanable. Per sort veiem que van una hora endavant a la nostra i actualitzem els rellotges. Bona nit.

Tenim els bitllets de tren que hem comprat amb anticipació per internet però ens falten les bicis. En el tren que havíem de viatjar només accepten 3 bicis i només queda espai lliure per a una. El comprem tot esperant que el revisor ens deixarà pujar l'altre bici de forma il·legal. Aquesta solució és la que ens havia donat un revisor amb el què havíem comentat el nostre problema. Però el tren que ens ha de portar a Rovaniemi, la "the boss" com se'ns va presentar la revisora és una "rotvailer". Impossible convèncer-la. Si la bici no té tiquet, no puja. Solució: Comprar dos bitllets de tren més dos bitllets per a les bicis nous!
Comprem doncs bitllets i ens diuen que si truquem al "Call Center" ens retornen els diners dels bitllets comprats pagant una petita comissió de 8 euros. Dit i fet. No cal donar explicacions per telèfon, només cal dir que has perdut el tren i en 15 dies ens retornen els diners dels bitllets que vam comprar feia almenys dos mesos. Això a casa no passaria. Finalment comprem els bitllets pel tren de les 19:00h. Com que és un tren nocturn, no hi ha cap problema per les bicis, ja que té un compartiment especial per càrrega. Renfe hauria d'aprendre del servei que ofereixen els trens de Finlàndia i Noruega.
Visitem Helsinki fins a les 19h. Ara pel parc, ara per la rambla, ara de compres (sense comprar), en una matí la tenim vista, la primera ruixadeta de les vacances. Dinem a l'aire lliure de "take away" gaudint de veure els tramvies passar, ens recorden l'estètica comunista.

Rovaniemi-Maijanen. 95km

Arribem a les 7 del matí a Rovaniemi. La ciutat, no és res de l'altre món, petita i silenciosa.
Decidim fer una visita al Pare Noël, en el seu xiringuito anomenat Santa Claus Park. A la guia diu que és gratuït i que només pagues si vols la foto però no diu que justament els diumenges i els dilluns no treballa. Avui és dilluns. Ens quedem a fora, més aviat no podem entrar a dins, unes grans portes de fusta estan tancades! Em ciclat els primers 6 km per Finlàndia per menjar-nos un entrepà de pernil salat al pàrquing del Pare Noël però el que si podem veure són els primers mosquits. Desfem el carril bici i altre cop cap a Rovaniemi.
Pugem cap a Meltus per una carretera secundària. A Meltus trobem la primera gasolinera del recorregut, però també tancada. Continuem. Cap a Lohiniva i passat 11 km, cartell de càmping a Maijanen. Ens quedem? Dormir tranquils i una dutxa després d'haver dormit al tren i haver pedalat el primer dia 95 km ens anirà bé. Ens costa 10 euros els dos i dutxa calenta gratis. Més que un camping és el jardí d'una casa, és grandiós i una passada de bonic, al costat del riu, tot senzill però autèntic, amb una posta de sol que el fa espectacular. Només ens faltava la sauna però els 55 euros ens dolen. No hem fet cap sauna durant el viatge però ara si i tornés a anar seria en aquest racó de món l'únic lloc que en faria una.
El que ja comencem a percebre és que Lapònia serà "deserta". El cartell ens anuncia un poble i és una casa i un cementiri. Res més, i la casa és el càmping!

Maijanen-Rouravaara. 130km

Continuem per la carretera amunt, cap al cor de la Lapònia. A 10 km una altra benzinera amb super. Perfecte! Tenen de tot. Continuem ciclant i de mica en mica ja arribem als 200 m d'alçada cap a Kistala, on dinem al super-cafeteria. Uns motards autèntics llueixen les seves motos. Els hem enganxat! Porten rellotge! No són autèntics.
A Kistala hi ha un petit càmping al costat del riu, senzill. Encara és d'hora i continuem direcció Rouravaar, trencant dues carreteres. Primera tempesta. Cap problema, seguim ciclant... fins que trobem una espècie de casa en construcció sobre rodes enmig del bosc. Deixem passar la tempesta i tornem a ciclar.
Poc després de Rouravaar hi ha el trencall d'una mega fàbrica misteriosa que treu fum... no sabem que és. I en aquest punt, s'acaba l'asfalt. Per una pista ferme i bon estat entrem al bosc. Acampem dins del bosc i coneixem els mosquits, aquesta vegada a tots els descendents d'una família nombrosa. Primer ve el mosquit explorador i quan veu que hi ha carn fresca va a buscar a la resta. Els mosquits estan dins del bosc, a la carretera ni rastre, et penses que no n'hi han, que és un bon lloc per plantar la tenda o fer un pi-pi i a la que fiques el peu .... has begut oli!

Rouravaara-Inari. 140km

Primera nit d'acampada lliure. De tants mosquits, esmorzem al camí/carretera. El camí sempre va per dins del bosc, tens bosc i bosc a banda a banda del camí. Futurs cicloturistes important: al bosc mosquits-a la carretera NO mosquits, per tant ciclar per aquests camins és molt còmode i tranquil. De tant en tant sents algunes motoserres treballant. Observem algunes clarianes al bosc on hi ha hagut treballs forestals, o més ben dit extermini forestal ja que per on passen no en deixen ni un!. Però ni rastre de rens. La pista va pujant i baixant suaument,molta solitud, gaudim de la Lapònia.

Arribats al trencall de l'altre carretera que venia de Kistala, veiem que també és sense asfaltar. I continuem, sense asfalt fins a Pokka, a 41 km d'on hem dormit. Un rètol ens anuncia que hem arribat al poble, però no el veiem, una casa. I aquí, un cafè, benzinera senzilla i opció de plantar la tenda. Un bon lloc.
En un bloc vam llegir que Pokka és el poble que un dur hivern van arribar a la temperatura més baixa de tot Lapònia. Nosaltres gaudim d'un cafè amb pasteta al solete.
A partir de Pokka continua l'asfalt, amb alguna rampeta curta-forta després d'algun riu, bones vistes, llacs, però sense veure encara cap ren.
Creuem Lemanenjoki, a 11 km de Pokka. A 1km hi ha el càmping Valkeaporo. Nosaltres continuem cap a Inari, la capital Sami (Lapònia), a 36 km.
A 10 km d'arribar a Inari, decidim no continuar, no per les nostres cames sinó pel llac amb platgeta que tenim a davant nostre. Hi ha algunes autocaravanes i gent banyant-se. Avui a fet calor, i un bon bany ens ve de gust. Plantem la tenda al costat de la platja i cap a l'aigua! Guau! Que gelada! I la gent està jugant dins l'aigua i nosaltres no podem ni entrar.
Són les 21.45 i el sol encara no s'ha post. Dormim a la platgeta sense mosquits, un plaer.
Fixeu-vos amb les senyals que anireu trobant que són una estaca amb una creu en vermell, està minat de circuits de moto de neu. Hi ha una xarxa molt extensa de rutes de neu, un reclam turístic a l'hivern. Existeixen mapes per anar amb moto de neu on marquen els refugis guardats, els que tenen foc i on es poden trobar lavabos, a l'hivern amb tant de roba, de neu, de motos fer un pi-pi a l'aire lliure deu ser més feixuc. Una idea inicial era seguir alguns trams d'aquests circuits, però ens ho vam treure del cap, millor seguir per carretera, i avançar. I vam fer bona elecció ja que aquests camins plens de neu a l'hivern no són res a l'estiu i una gran capa arbòria els cobria. En resum, no ciclables ni amb neu ni sense neu!

Inari-Karigasniemi. 115km

Acabem de fer els 14km cap a Inari, la capital Sami de Lapònia. Un bon cafè a la cafeteria gaudint de la companyia d'obrers finlandesos que han parat per esmorzar. Veiem a la tele una entrevista en directe de Helsinki. Les imatges de fons són de l'estació de tren, i sabem des d'on estan emeten en directe el programa. Ens fa gràcia reconèixer els llocs. Veiem el temps. 23ºC al nord i 30ºC al sud de Finlàndia.
A Inari hi ha un museu Sami, però ens queden molts km i continuem per la carretera principal cap a Noruega. A 25 km d'Inari hi ha el trencall cap a Kirkiness. Un punt també molt comú de ciclar tot noruega de punta a punta. Però no és el nostre objectiu. Al km 28 creuem Kaamaners on hi ha una càmping amb sauna i més endavant un super i restaurant.
Al km 56 trobem un altre càmping, amb cabanyes i un bon lloc per menjar, Muitka Ruouttu.
Finalment veiem el primer cartell "Cap Nord", al trencall cap a la carretera 92. Aquesta nova carretera ja no és un puja i baixa suaument de la Lapònia, si no tot el contrari. Rampes constants de puja i baixa del 8% i del 10%.
Al km 63 trobem Giellajohka, un bon lloc per acampar i restaurant al costat del riu.
A 10 km de Karigasniemi trobem l'entrada del parc Kevon Luonnonpristo. Al plafó informatiu comenta una ruta lineal a peu interessant per a fer amb tenda, creuant varis rius, perillosos si baixa molta aigua.
Finalment arribem a "La Junquera" de Finlàndia, Karigasniemi. Són més súpers que cases i un va i ve de gent.
Dormim al càmping a les afores de la població, a uns 2 minuts dels súpers 18 euros els dos. Té una cabanya de fusta equipada amb cuina, taules, llar de foc i un balcó amb taula i bancs per sopar. A l'altre costat del riu: Noruega. Sopem per primera vegada salmó, això si l'hem hagut de descongelar primer, a l'altre taula una parella que al veure'ns tant desesperats matant mosquits ens donen una espiral antimosquits, l'encenem damunt la taula i funciona.... els mosquits marxen!
Per fi veiem el primer ren, aprop de la carretera i li podem fer una foto. A partir d'aquí veiem molts rens, però quan ens apropem s'espanten. En canvi quan veuen un cotxe, es queden al mig de la carretera, la mateixa reacció quan veuen un gran truck.

Karigasniemi-Lakselv. 100 km

Ens ha plogut molt per la nit, una boira baixa envolta les capçaleres de les muntanyes. Al matí quant ens llevem tenim la tenda xopa, la desmuntem i la posem en l'habitació de la rentadora, una senyora ha engegat la secadora i amb l'aire calent se'ns eixuga amb 5 minuts, mentre parlem amb ella. Parla força bé el castellà, ens diu que aprofita sempre que pot per practicar-lo, aprofitem per preguntar-li on viu: "a la Costa de Sol" ens respon!. Parella finlandesa jubilada afincada a la Costa del Sol durant l'hivern i que tornaven a Finlàndia amb autocaravana a l'estiu, el seu marit un amant de la pesca. Ella no li agrada gens el clima de Finlàndia prefereix el sol del Mediterrani. Ens comenta que els hiverns a Finlàndia són freds i durs. És molt típic veure persones dins el riu o a la llera pescant, passen així les vacances ... els agrada.
La senyora jubilada ens desvetlla el perquè és tant difícil fotografiar els rens: al bosc hi ha molts mosquits i piquen als rens, per evitar-ho es posen a la carretera i amb la velocitat dels cotxes al passar provoquen vent que espanta als mosquits. Es veu que en bici no aixequem suficient vent i cada vegada que ens apropem a un ren s'espanta :(Amb les ganes que en teníem de veure rens. Esperem que amb un mes algun no s'espanti i es deixi fotografiar.

Para de ploure i comencem a cilcar. Entrem a Noruega. Després d'una forta baixada ens trobem el pont per creuar el riu si no vigilem ens passem els cartells que t'anuncien Noruega. Cap control.

Comencem els primers quilòmetres per Noruega. No sabem si pel simple fet de canviar de país, el paisatge canviarà, però ens sembla diferent, més camps de pastures.

A km 18 arribem a Karasjok, un poble amb serveis. És actiu a l'hivern, amb pistes de fons i alpina. També hi ha un museu Sami, a la Noruega.

De Karasjok a Lakselv ens ha esgotat, sobretot la part fins a Skoganvarre. Aquesta carretera puja a 300m alçada i va saltant de serralada en serralada, per un paisatge desert, sense vegetació, només alguns llacs sense interès. També el temps no acompanya i tenim el cel cobert i algun plugim de tant en tant. I de postres, una carretera molt transitada de cotxes, alguns moments, molt agonitzant.
Per arribar a Skoganvarre baixem de cop i la vegetació canvia, bosc i algun llac ideal per acampar. El temps s'ha obert, apareix el sol. Ens anima. Dinem en una àrea de servei on aprop hi ha una caminata a una antiga base militar de la segona guerra civil. Acostar-se al riu i veure el pont tibetà ja val la pensa. A Skoganvare hi ha un càmping de pescadors senzill. El següent poble, Porsangmoen és només una base militar amb carril bici. Seguim el riu Lakselva cap a Lakselv, amb la il·lusió d'arribar al mar del nord, el primer fiord. Tenim una decepció quan ens adonem que el càmping que havíem pensat dormir ja no existeix. Cansats i veient que ens serà difícil trobar un bon lloc per acampar, un poble fred amb amb aeroport, no ens trobem a gust, un cartell anuncia habitacions amb preu especial per a bikers (moteros) un motel, Lazzzy Place i dormim per 650 NOK habitació doble en llit de 1,10m. Tenim wifi i fem un cafè per gentilesa del motel. Porteu telèfon a sobre, perquè molts llocs no hi ha recepció, deixen un telèfon i s'ha de trucar.

Lakselv-Sortviktunnelen. 98km

Ens assabentem dels atemptats d'Oslo. La bandera Noruega està a mig màstil.
El rellotge de la recepció ens marca una hora menys. Ho confirmem a la gasolinera, hem de canviar altre cop el rellotge. Noruega té la mateixa hora que nosaltres.
Anem seguint ja per mar pel fiord Porsangerfjorden. Tots els noms acabats en "jorden" significa fiord, aigua de mar que entra dins de la terra.
A la sortida de Lakselv direcció cap nord hi ha molts llocs per fer una acampada lliure, ens hauríem pogut estalviar unes quantes corones! Algunes autocaravanes encara estan dormint. Tant les autocaravanes com les motos són companys de viatge constants. Som molts els que fem aquesta ruta.
A poc d'arribar a Kistrand trobem un Coop. Comprem alguna coseta pel dia. Al km 50 arribem a Russenes. És un hotel càmping, amb un restaurant, un xiringuitu que fa la funció a la vegada de botiga que ven subvenirs i punt d'informació turística. Dinem de pícnic al restaurant. D'aquí pocs quilòmetres tenim el famós túnel de 7 km i fer-lo amb bicicleta és una idea que no ens agrada gaire. Per aquest motiu preguntem a l'oficina de turisme si és viable creuar el túnel amb bici i ens diuen que està prohibit creuar amb bici el túnel, que és molt perillós, que hi ha molt de fum,... el que ens proposa és agafar un bus al poble d'abans que ens deixarà passat el túnel. Mentre pensem com continuem el viatge coneixem dues noies que venen del Cap Nord i ens expliquen que els túnels estan il·luminats, l'asfalt en perfecte estat, no hi ha gens de contaminació i que les bicis poden entrar en el túnel. Si no hi ha alternativa ni per mar ni per terra les bicis poen passar per els túnel. Aquesta norma que la coneixem en aquest punt la seguirem la resta del viatge. De Kafjord a Honningsvag ja no existeix el ferry per mar, és tant famós aquest túnel que està escarbat per sota el mar que ningú agafava el ferry que unia les dues illes i en l'actualitat el ferry ha estat eliminat. . Dit i fet, cap a l'illa Cap Nord pels 4 túnels que ens separen amb les nostres bicis!!
Creuem el primer d'ells, el Skarvbergtunnelen, de 2920 m de llarg. Al seu interior, fa algunes esses. Està picat a pic i pala i algunes goteres, però ni pujar ni baixar. El Sortviktunnelen de 500 m està restaurat. Dormim en un revolt de la carretera, al costat d'un riu, veient rens que s'apropen al mar a refrescar-se (aigua salada?). És una àrea de servei amb lavabos. Hi ha una altra parella d'alemanys que han plantat la tenda. L'endemà, l'àrea de servei s'ha omplert de gent amb tenda que ha passat la nit i que deurien haver arribar força tard.

Sortviktunnelen-Skipsfjorb. 88km

Les cames ens fan figa. Estem cansats? El vent suau de cara continua com cada dia. No molesta, però frena. No podem anar tant els 20 km/h com a Lapònia.
La següent població, Repvag ens queda apartat de la carretera principal. Hi ha un càmping però acampar lliurament per aquestes terres és un luxe. No som els únics.
Davant nostre ja veiem l'illa NordKapp i Honningsvag. Per arribar-hi haurem de creuar 3 túnels, un de 7 km, un altre de 5 km i l'últim de 4,4 km.
El túnel NordKapptunnelen és el més llarg. Són 3 km de baixada i 4 km de pujada al 9% a 200 m de profunditat sota l'aigua.
A la sortida reposem. L'angoixa del túnel ens ha deixat caos. Tot i així, és un túnel sense perill, amb bon voral, il·luminació i llocs per parar. A la sortida del túnel: peatge però els ciclistes no paguem. És un luxe no pagar quan estem acostumats a pagar cada dia el peatge de Martorell per anar a treballar.
L'últim túnel és 1 km de pujada i la resta baixada. Sense dificultat.
La rebuda de Honningsvag és lletja. És una ciutat portuària i un xic industrial de reserves de gasolina. No li veiem gaire encant.
El diumenge tot està tancat a Noruega. Tenim fred al cos i mirem si podem dormir sota cobert. El Hostel Internacional ens demanen 275NOK la nit cada un. Però si volem dormim els dos a la mateixa habitació, ja ens en demanen 760 NOK. Feta llei feta la trampa. Res, com que no ens agraden aquestes "ofertes" anem cap a Skipsfjorb i dormir a NordKapp Camping, a 6 km de Honningsvag.
La idea és dormir dos dies al càmping per poder anar al NordKapp sense alforges. Veient els 3 km que ens espera davant nostre del 9%, és una bona elecció.
A la tarda-vespre aprofitem per fer una caminata. Noruega està ple de rutes marcades amb una T vermella. La idea era sortir a estirar les cames però al final acabem pujant dalt d'un petit cim proper al càmping, el Skipsfjordnest (228 m). Si ho sabem, pugem la càmera de fotos.

Skipsfjorb. 0km

La meteo pinta malament: heavy rain and wind 12-15 km/h. I l'encerten. Tota la nit ha plogut i encara està plovent, bufa un vent fort. Ens tanquem a la cuina del càmping planejant la resta del viatge. Decidim canviar la tenda per una habitació confortable en el mateix càmping i descansar tot el dia. Està plovent a bots i barrals. La meteo per al dia següent pinta molt bé, tant bé que la noia de recepció ens diu que serà un dels pocs dies en tot l'estiu que es podrà posar màniga curta i que està l'esperant amb candeletes. Decidim fer el verdader Cap Nord, la punta més al nord, el Knivskjelodden, The Real Northernmost Point of Europa (71º, 11', 08").
Ens quedem un dia parats per la meteo.

Skipsfjorb-knivsjelodden-Skipsfjorb. 40km + 18km a peu

Objectiu: Knivskjelodden. Però per arribar caldrà fer un duathló. Primer amb la bici superar dues valls amb les seves respectives pujades fortes i les seves baixades.
A 7 km abans de NordKapp hi ha un pàrquing. Es fàcil veure'l per la multitud de cotxes que hi ha (uns 20). Una caminata de 9 km de llarg (2-3 h) seguint les fites i senyals en forma de T vermelles.
El camí va baixant suaument fins a caure al mar, a una platja de pedres. Un flanqueig ens porta a la boia on marca el punt més el nord. D'aquí, es pot veure el penya-segat amb el monument del cap nord turístic. La tornada, de pujada suau. Se'ns fa molt llarga la tornada. Un cop al pàrquing ens qüestionem si val la pena anar a veure el cap nord turístic i decidim que no. El nostre objectiu s'ha complert, hem estat a la punta més al nord d'Europa, ens sentim contents i relaxats el simple fet de pensar que trobarem una multitud de turistes ens fa mandra. Arribem al càmping i ens mengem una bossa de patates gaudint de la posta de sol darrera les muntanyes. El punt turístic de Cap Nord cap és un bon lloc per veure el sol de mitjanit. Avui era un bon dia per veure aquest espectacle però de ben segur que el podrem veure en més ocasions.