Durant els primers 35km vam trobar asfalt. A partir d'aquí estan construint la nova carretera, on hi ha zones ja asfaltades no obertes el trànsit fins al km 90, a Unit, on finalitza la carretera nova.
Durant aquests 90 km destaquem al km 50 un petit restaurant a dalt del coll on hi ha força gent. Aquí vam degustar els primers Buzz de Mongòlia gràcies a un noi de Ulaan-Baator que parlava anglès, ens va explicar i escriure com s'escrivien els plats típics en mongolès. Al km 75 vam trobar una filera de gers que també oferien menjars, però nosaltres vam passar de llarg.
Vam dormir a uns 10 km passat Unit contemplant tota la vall. La posta i la sortida de sol van ser esplèndides.
Vam continuar ciclant per una zona un xic boscosa que ens va animar el matí fins arribar al riu Selengemörö. A un km del riu ens vam trobar una zona completament sorrenca que ens va obligar a baixar de la bici i empènyer-la una força estona. El riu, un gran pont, es barrat per una barrera, peatge. Vam Passar pel costat sense pagar. Ens esperava una forta pujada fins arribar el totem de Hutag-Ondor. A dalt del coll, un pastor encuriosit per les bicis ens observava. Li vam deixar sospesar la bici de la Viqui i es va espantar només amb el pes de la roda de darrera.
Al cap de 70 km d'on hvíem dormit, vam arribar a Hutag-Ondor, que a simple vista semblava un poble de l'”oeste”, amb la seva carretera de sorra al mig. Estaven de festa. Vam presenciar una carrera de joves genets (quinze anys o menys deurien tenir!) on comprovem, que muntar a cavall, és la seva especialitat.
Vam continuar ciclant deixant el riu al nostre darrere i vam trobar la PRIMERA senyal orientativa. Teníem Mörön a 210 km. A prop d'aquí vam trobar una petita zona boscosa amb un riu i un canal amb aigua neta. Vam improvisar una dutxa amb els bidons de la bici, una aigua increïblement neta i fresca, estàvem a més de quaranta graus a l'ombra.
Després de descansar vam continuar pujant fins a un cartell que ens anunciava Xobcroa, una especie de senyal divisòria de comarques. A partir d'aquí, continuàvem trobant els punts quilomètrics. Al nostre darrere ens va aparèixer una tempesta de pluja i vent, la vam esquivar de miracle. En un pla, ens van venir "a segrestar" unes nenes i ens van acullir en un ger, tota la família al nostre voltant, ens van ofererir una especie de té i un buuz per menjar, un cop degustats i al·lucinant de l'amabilitat de la gent, aquest cop ens diuen que havíem de pagar 500T per buuz, aquesta família ha descobert el negoci del turista.
Vam arribar altre cop als 1500 m d'alçada i ens esperaven 20 km de baixada per camps de cultiu. Les baixades a Mongia solen ser suaus i llargues això fa que si tens la sort de fer-ne una al dia estàs uns quants quilòmetres descansant damunt la bici. Vam acampar al mig de camps de conreus, aquesta tarda nit vam tenir la presencia d'unes mosquetes petites i emprenyadores que ens van fer sopar dins la tenda.
El dia següent ens vam llevar enmig d'un dia clar. L'etapa se'ns presentava avorrida. En tot el trajecte només vam trobar una muntanya un xic curiosa per la forma, dalt del coll, el totem que hi trobavèm hi tenia la forma curiosa dibuixada. Vam arribar al poble Ih-Ull amb dos súpers i cap dels dos tenia aigua embotellada. Això si, vam trobar un pa casolà cuit a llenya per llepar-se els dits. Et tallaven la peça al teu gust. Si la tempesta d'ahir ens va anar pels pèls, aquell dia ens en va creuar una per sobre i vam quedar ben xops. Vam acampar aprop de Tosontsenger on al fons tornàvem a divisar el riu Selengemörö i ja el perdríem de vista. El dia següent ja arribaríem a Mörön.
Acampar abans d'un poble té l'aventatge que l'endemà a l'hora d'esmorzar hi estàs. Cada dia ens llevàvem a les 6 del matí per aprofitar les hores de menys sol. Sembla d'hora, però aquesta hora, ja havia sortit el sol. Vam seguir com sempre, pel mig de la vall seguint pals d'electre. En un punt, es dividia el camí en dos i els pals d'electre, també. Quin seguim? Segurament els dos portarien a Mörön però en un d'ells hi havien punts quilomètrics i en l'altre no, vam agafar el primer. La carretera "oficial" ens duria al primer coll de 1700 m. Però no seria el primer d'aquell dia, ja que la carretera ens va fer baixar fins a un llac per després fer-nos torna a pujar fins als 1700m altre cop. Dalt del coll un mongoles sentat al costat del totem amb la seva moto oferia llet als viatgers que es paraven. Ara si, tot baixada fins a Mörön on als 8 km de Mörön ja ens apareixia altre cop l'asfalt.
Arribats a Mörön vam buscar la parada de Mini-Vans que es troba darrera del mercat, en un pati interior. Vam aconseguir un mini-van que ens pujava a Khatgal per 40.000T els dos amb les bicis (la tornada ens va costar 30.000T). Les bicis, a dalt del sostre lligades amb altres caixes.
Ens separaven 100 km de Mörön de Khatgal, un encert haver fet aquests últims 100 km en bus, aquesta etapa hauria estat francament molt dura, estàvem ja massa cansats. Vam arribar de nit a Khatgal amb previ peatge a l'entrada del parc (3000T). Fent una llegida a la guia, vam decidir passar la nit a Banda Lake. Vam descansar un dia sencer. Havíem arribat al llac de Hövsgol, on ens separa només 100 km de la frontera amb Rússia, assolit el primer objectiu del viatge.Durant els primers 35km vam trobar asfalt. A partir d'aquí estan construint la nova carretera, on hi ha zones ja asfaltades no obertes el trànsit fins al km 90, a Unit, on finalitza la carretera nova.
Durant aquests 90 km destaquem al km 50 un petit restaurant a dalt del coll on hi ha força gent. Aquí vam degustar els primers Buzz de Mongòlia gràcies a un noi de Ulaan-Baator que parlava anglès, ens va explicar i escriure com s'escrivien els plats típics en mongolès. Al km 75 vam trobar una filera de gers que també oferien menjars, però nosaltres vam passar de llarg.
Vam dormir a uns 10 km passat Unit contemplant tota la vall. La posta i la sortida de sol van ser esplèndides.
Vam continuar ciclant per una zona un xic boscosa que ens va animar el matí fins arribar al riu Selengemörö. A un km del riu ens vam trobar una zona completament sorrenca que ens va obligar a baixar de la bici i empènyer-la una força estona. El riu, un gran pont, es barrat per una barrera, peatge. Vam Passar pel costat sense pagar. Ens esperava una forta pujada fins arribar el totem de Hutag-Ondor. A dalt del coll, un pastor encuriosit per les bicis ens observava. Li vam deixar sospesar la bici de la Viqui i es va espantar només amb el pes de la roda de darrera.
Al cap de 70 km d'on hvíem dormit, vam arribar a Hutag-Ondor, que a simple vista semblava un poble de l'”oeste”, amb la seva carretera de sorra al mig. Estaven de festa. Vam presenciar una carrera de joves genets (quinze anys o menys deurien tenir!) on comprovem, que muntar a cavall, és la seva especialitat.
Vam continuar ciclant deixant el riu al nostre darrere i vam trobar la PRIMERA senyal orientativa. Teníem Mörön a 210 km. A prop d'aquí vam trobar una petita zona boscosa amb un riu i un canal amb aigua neta. Vam improvisar una dutxa amb els bidons de la bici, una aigua increïblement neta i fresca, estàvem a més de quaranta graus a l'ombra.
Després de descansar vam continuar pujant fins a un cartell que ens anunciava Xobcroa, una especie de senyal divisòria de comarques. A partir d'aquí, continuàvem trobant els punts quilomètrics. Al nostre darrere ens va aparèixer una tempesta de pluja i vent, la vam esquivar de miracle. En un pla, ens van venir "a segrestar" unes nenes i ens van acullir en un ger, tota la família al nostre voltant, ens van ofererir una especie de té i un buuz per menjar, un cop degustats i al·lucinant de l'amabilitat de la gent, aquest cop ens diuen que havíem de pagar 500T per buuz, aquesta família ha descobert el negoci del turista.
Vam arribar altre cop als 1500 m d'alçada i ens esperaven 20 km de baixada per camps de cultiu. Les baixades a Mongia solen ser suaus i llargues això fa que si tens la sort de fer-ne una al dia estàs uns quants quilòmetres descansant damunt la bici. Vam acampar al mig de camps de conreus, aquesta tarda nit vam tenir la presencia d'unes mosquetes petites i emprenyadores que ens van fer sopar dins la tenda.
El dia següent ens vam llevar enmig d'un dia clar. L'etapa se'ns presentava avorrida. En tot el trajecte només vam trobar una muntanya un xic curiosa per la forma, dalt del coll, el totem que hi trobavèm hi tenia la forma curiosa dibuixada. Vam arribar al poble Ih-Ull amb dos súpers i cap dels dos tenia aigua embotellada. Això si, vam trobar un pa casolà cuit a llenya per llepar-se els dits. Et tallaven la peça al teu gust. Si la tempesta d'ahir ens va anar pels pèls, aquell dia ens en va creuar una per sobre i vam quedar ben xops. Vam acampar aprop de Tosontsenger on al fons tornàvem a divisar el riu Selengemörö i ja el perdríem de vista. El dia següent ja arribaríem a Mörön.
Acampar abans d'un poble té l'aventatge que l'endemà a l'hora d'esmorzar hi estàs. Cada dia ens llevàvem a les 6 del matí per aprofitar les hores de menys sol. Sembla d'hora, però aquesta hora, ja havia sortit el sol. Vam seguir com sempre, pel mig de la vall seguint pals d'electre. En un punt, es dividia el camí en dos i els pals d'electre, també. Quin seguim? Segurament els dos portarien a Mörön però en un d'ells hi havien punts quilomètrics i en l'altre no, vam agafar el primer. La carretera "oficial" ens duria al primer coll de 1700 m. Però no seria el primer d'aquell dia, ja que la carretera ens va fer baixar fins a un llac per després fer-nos torna a pujar fins als 1700m altre cop. Dalt del coll un mongoles sentat al costat del totem amb la seva moto oferia llet als viatgers que es paraven. Ara si, tot baixada fins a Mörön on als 8 km de Mörön ja ens apareixia altre cop l'asfalt.
Arribats a Mörön vam buscar la parada de Mini-Vans que es troba darrera del mercat, en un pati interior. Vam aconseguir un mini-van que ens pujava a Khatgal per 40.000T els dos amb les bicis (la tornada ens va costar 30.000T). Les bicis, a dalt del sostre lligades amb altres caixes.
Ens separaven 100 km de Mörön de Khatgal, un encert haver fet aquests últims 100 km en bus, aquesta etapa hauria estat francament molt dura, estàvem ja massa cansats. Vam arribar de nit a Khatgal amb previ peatge a l'entrada del parc (3000T). Fent una llegida a la guia, vam decidir passar la nit a Banda Lake. Vam descansar un dia sencer. Havíem arribat al llac de Hövsgol, on ens separa només 100 km de la frontera amb Rússia, assolit el primer objectiu del viatge.
