Horaris
Mongòlia té dos fluxos horaris diferents, a vegades és difícil saber en quin estàs, tot i ser difícil trobar-te un rellotge penjat en algun establiment no sabràs si es troba aturat, avançat, o senzillament que és l'hora en aquella franja horària, preguntar-ho és tota una aventura en un país on el temps no funciona a través del rellotge, primera gran diferència entre Mongòlia i nosaltres. Al arribar a Khövsgöl ja teníem una hora més de la que vam sortir de UB. A les 6 del matí, hora que tocava el despertador, el sol ja estava aixecat. Cap a les 10 de la nit ja es feia fosc i molts cops ja estàvem dormint. Les nits estrellades a Mongòlia són al·lucinants.
Transport
El transport públic és un caos. Potser és la cosa que no ens ha agradat gens i que més neguitosos ens ha posat. El primer cop que vam "tastar" el transport va ser a la sorollosa ciutat de Mörön. Generalment tot el transport s'agrupa al costat del mercat. En el cas de Mörön està en un pati darrera del mercat direcció nord, al costat dels billars. Els busos i vans s'amunteguen uns al costat dels altres en una explanada calorosa, cap ombra, molt de moviment i els cartells de les poblacions intel·ligibles si és que els veus! A la part frontal hi ha el nom de on va el vehicle, clar està en un sol idioma. Molts d'aquests vehicles són la típica furgoneta russa o mitshubishi 4x4. El nostre marxava “in the afternoon” és a dir quan estava ple, carregat de gent, de botelles de vodka, amb dues bicis, un aire condicionat i la iaia que tornava al poble asseguda tota bufona al seient del copilot.
A Hatgat, si estàs allotjat/acampat/ger a Blade Lake o MS Guesthouse, et truquen al conductor i et venen a buscar. Un cop carregats fan una trobada tots els col·legues taxistes davant del Telecom, es veuen un parell de botelles de Vodka i quan ja han omplert decideixen emprendre el camí de tornada cap a Möron, l'hora de sortir, per variar, va en funció de lo ràpid que s'ompli la furgoneta i un cop plena de quan s'acabin el Vodka. A nosaltres ens van passar a recollir a les 9 del matí i no vam marxar fins passades les 11h!A Harkorhin existeix també l'opció de furgoneta, però és millor l'opció de bus, més barat. Surt cada dia a les 11 cap a Ulaan Bator del matí de la porta del mercat principal, però millor comprar els bitllets el dia anterior. A UB, l'estació de bus, anomenada Dragon Station, es troba a les afores de la ciutat direcció oest a la mateixa carretera principal, en una gran explanada plena de gent.
Menjar
En el món rural les tendes són senzills però es poden comprar aliments bàsiques com el pa, galetes, pasta i arròs, algunes conserves, xocolatines, refrescos, sucs, cervesa i alcohol, en alguns establiments venen roba i producte d'higiene. Nosaltres vam “tirar” molt del menjar que vam portar-nos de casa. Les conserves no abunden i les poques que e stroben requereixen d'obrellaunes.
Només a Hatgal, Tserleg i Harkorin trobareu tomàquets, patates i alguna hortalissa, ous però no de forma abundant.
L'apartat de Vodka, destil·lats i tabac també es troba present. Un fet curiós és que totes les tendes rurals tenen al terra ple de caixes amb caramels per vendre'ls a granel. També trobareu xocolatines del tipus Snakers, Kit-kat o M&M.
A la gran cap capital, UB, trobareu de tot en els centre comercial i també menjar precuinat fins i tot oli d'Espanya, tot i que nosaltres viatgem amb la nostra ampolla d'oli.
Gastronomia
Heu de provar els Buuz i els Khushuur. La base és la mateixa similar al pasta d'un caneló però els buzz són d'estil farcellet bullit i el khushuur més semblant a l'empanada i fregit. Els dos, porten carn picada (de fet no gaire picada) d'ovella "vella".
Si sou cafeters el bon cafè és car i no el trobareu fàcilment. Si en tenen ho veureu anunciat i perfectament us poden demanar 2500T. Ho venen com a delicatessen.
Idioma
Ningú parla anglès a Mongòlia o costa molt de trobar-los. Tot i que si pregunteu si parlen anglès, sempre contestaran que “yes” però aquí s'acabarà la conversa. La pega de la guia de la Lonely Planet és que els noms dels pobles, establiments,... es troben en anglès i a Mongòlia tots els rètols estan en mongolés. Si necessiteu en algun moment una persona que parli anglès el més ràpid és buscar una guest-house, normalment el propietari o propietària es defesa prou bé en anglès i en un moment donat us poden fer d'intèrprets o ajudar.
Temps
Vam tenir de tot. La primera setmana molta calor ja que vam patir una onada de calor que va fer enfilar el termòmetre fins als 44ºC. No hi ha cap lloc a l'estepa per refugiar-te del sol al migdia. Algun arbre amb poques fulles, tubs de clavegueram en la carretera compartits amb els cavalls o un improvisat para-sol amb les bicis i el toldo de la tenda, només un dia vam trobar un petit oasis amb rierol d'aigua neta i fresca, tot un luxe.
La pluja també l'hem coneguda, però sempre en forma de tempesta. La segona ens va deixar calats completament. Els camins es converteixen ràpidament en rius. Atenció a on acampeu! Les crescudes són ràpides.
Només una nit vam patir una pluja suau però constant. Altres dies núvols sense pluja.
Pel que fa el vent mai hem patit un vent fort. Cal dir que sempre després del migdia apareixia un vent suau que ens bufava sempre de cara però que parava cap al vespre, un vent que en tot moment ens va deixar ciclar.
Què hem après i com hem viscut el nostre viatge?
Hem après, que fer cicloturisme per un país com Mongòlia cal anar amb temps. Temps per si no voleu patir d'estres. Després de 800 km (100 km per dia, carregats, temperatures altes,...) vam veure que no era factible ciclar 100 km al dia i que no estàvem gaudint de les vacances.
Una pega és el transport públic. Al no haver un lloc clar, amb horaris i rutes veiem que és un caos per nosaltres. També, per poder agafar un bus cal estar sempre a una gran capital i com més lluny estiguis de UB, més difícil és que hi hagi transport. La ruta dissenyada ens hagués calgut una setmana mes per fer-la i disfrutar-la; Cada km que t'allunyes de la capital és cada cop més difícil saber si tornaràs el dia que marxa el teu vol; per això, un xic de mes de temps ens hagués anat millor i disfrutar de Mongòlia.
Nosaltres l'hem batejat com el "desert verd". El constant paisatge finalment es realitza monòton però el cromatisme de l'estepa de les tardes i el cel estrellat, són elements que fan agafar forces per ciclar el pròxim dia.
Que ens hem gastat?
En total 680€ els dos durant 3 setmanes. Si li restem el 4x4 que vam llogar (uns 200€) no ens hem gastat ni 100 euros a la setmana.
La gran part del gasto se'ns va anar amb xocolatines i aigua mineral i els 3 dies que vam estar a UB dinant cada dia en un restaurant “pijo”.
Cal sumar els bitllets d'avió, el seu preu dependrà molt del temps d'anticipació amb què els compreu. Hi ha dues maneres d'entrar a Mongòlia via Pekín o via Moscú. Nosaltres vam anar amb la companyia AeroFlot, via Moscú, ens va costar 750€ comprat pels volts del mes de març. Degut el sobre equipatge, l'anada vam haver de pagar 170€. Només podiem portar 20kg cadascú amb bici inclosa (no pagues per la bici, però el pes te'l conten com a equipatge). Ens passàvem de 13 kg i finalment la noia del checkout de l'anada, es va enrollar i ens ho va rebaixar a 9kg. Cada kg de sobrepes el vam pagar a 19€. A la tornada al no portar menjar, no empaquetar les bicis en caixes i treure els sacs de dormir només ens passàvem 2 kg, van fer la vista grossa i ens van deixar pujar sense pagar.
Diners
La moneda de Mongòlia és el Tögrög. Per uns dies semblava que fóssim rics, ja que pel canvi de 1000€ ens van donar 1.670.000T en bitllets de 20000T. No tenen monedes. A la tornada vam canviar de Tögrög a euros en un banc a Ulaanbaator. Amb el canvi ens van donar 320€ , amb un bitllet de 200, un de 100 i un de 20. Mai hem tingut un bitllet de 200€ a la butxaca i ens el van donar a Mongòlia !!!
