Resseguim tota la península de Dingle passant pel coll més alt de Irlanda: Connor Pass.
Arribem a Dingle, amb molt de moviment turístic. Ens sorprèn les nombroses tendes d'art que hi ha la zona.
Al nord de Dingle, una carretera en bon estat, que va pujant suaument al Connor Pass. A dalt, un gran pàrquing ple de turistes, contemplen el passatge. Avui, fa un dia esplèndid. Pocs turístes, decideixen abandonar els seus cotxes i pujar els cims a pocs metres d'alçada del costat del coll, sense vegetació. L'altra banda del coll, una carretera pintoresca ens apareix i entenem les senyals de prohibició de circulació de bus. En prou feines, passen dos cotxes junts.
Seguint per les badies Brandon Bay i Tralee Bay, arribem a la gran ciutat de Tralee, on ens rep amb tràfic de cotxes, gent, mercats, comerços, música al carrer... Una ciutat amb molt de moviment.
El tram de Tralee a Tarbet decidim fer-ho amb bus i anem a cercar l'estació principal. Les bicis hem de pagar un suplement d'uns 10 euros i no hi ha línia directe de Tralee a Tarbet. Hem de fer transbord de bus a Ballyheige, esperar-nos una horeta, i agafar un altre bus fins a Tarbet.
L'espera del bus a Tralee és poca. El bus surt al migdia i busquem un sandwith per dinar. El bus ens deix a un carrer de Ballyheige, sense parada. El conductor, amb el seu irlandès tancat, no l'entem que hem de fer per esperar l'altre bus. Ens diu, que esperem a "Stone", a uns 50 metres d'on ens deixen, a una espècie de pedra-monument. El bus, si, sortia de la pedra, però el carrer perpendicular. Una gran cua de gent esperant el bus aparcat, ens ajuden. Arriba el conductor, molt familiar amb els viatgers, i amb espardenyes per conduir i gairabé, sense camida. Avui fa un dia molt maco.
Per carreteres estretes, ens porta Tarbet. El paisatge, camps de conreu i una etapa molt plana. El bus ens ha estalviat uns quants km, a simple vista, poc interessants.
Tarbet ens dona la benvinguda un xic trista: poca gent i un aspecte molt industrial. Les tèrmiques que hi han a l'altre banda de la River Shannon ens dona aquesta impressió.
A Tarbet dormir a un alberg que regenta una dona gran. Molt acollidor. Ens dona una habitació ideal per famílies: llit matrimoni i lliteres pels nens. Bany interior amb tovalloles.
Decidim comprar vi per sopar i celebrar el nostre viatge. La dependenta del super ens l'oblida a embolicar la botella amb paper i dient amb el seu anglès: ningú no ha de fer res que vosaltres beveu vi. Si sabes on vivim... no podem dinar sense una copeta de vi.
A l'alberg arriba un Seat Ibiza amb matrícula irlandesa. Dins, dos parelles de vascos que estan recorrent tota la illa amb cotxe. El dia següent, volen fer Tarbet a Cork. En una sola tirada, tots els km que nosaltres portem amb bici.
