Iceland, entre deserts i valls volcàniques

Travessa per la divuitena illa més grossa del món, sota del cercle polar àrtic.

Iceland

Destinació Islàndia. Volem amb la companyia Island Express i les bicis les hem d'empaquetar. El bitllet d'avió ens costa 527€ anar i tornar més 25€ per bicicleta. Ens volien fer pagar 11 per quilo! , sort que portàvem impresa la reserva i en les observacions quedava molt clar que l'import que s'hauria d'abonar en el moment de facturar-la era de 25€ .

La caixa del Jordi pesa 34 kg. El màxim pes permès és 32 km per paquet, tema de seguretat laboral del personal dels aeroports. Així, s'ha d'obrir la caixa i treure 2 quilets i facturar-ho dins de l'alforja. I tenim problemes amb la caixa del Raimon !!!!. No passa per l'escaner i ens la fan obrir a aduanes. El pròxim cop, portaré una caixa més petita; ja he trobat la manera d'encabir la bicicleta i el carro en una caixa de mida "normal".

Sortim una hora de retard. L'hora prevista d'aterrar és a les 16 h. a l'aeroport de Keflavik, a uns 50 km de Reykjavík.

Les primeres imatges de Islàndia les tenim a dalt de l'avió. És un dia sense núvols i es veuen molt bé els glaciars de Islàndia. El glaciar Vatnajökull és grandiós i al seu costat veiem els glaciar Hofsjökull i Langjökull. Els rius desenvoquen sense crear cap rastre de delta. Només fan unes zigues-zagues i una llengua de sediments a la desenvocadura. Tot tenyit de color negre, doncs Islàndia és una illa volcànica.

Aterrem a Keflavik sense problemes amb l'aduana i les caixes de bicis en bon estat, prova superada! . L'aeroport és petit i poc moviment. Canviem moneda al mateix aeroport. El canvi, es troba similar a la nostra antiga pesseta, uns 177 kr per euro. Tot i així, no cal canviar molta quantitat en metàl·lic ja que a tot arreu permeten el pagament amb targeta de crèdit; des de comprar un boli a un bitllet de bus. De totes maneres, recomanem portar en metàl·lic per llocs poc civilitzats.

Comprem el bitllet de bus que ens portarà de Keflavik a Reykjavík per 11.000 kr 4 persones i bicis. Els busos veiem que no són un transport públic com els coneixem aquí. Sembla que hi ha dues companyies que tenen dissenyats diferents recorreguts. A l'estació central de busos us donen una petita guia amb tots els horaris de busos. També es pot comprar un abonament que permet agafar els bus el dia que es vulgui per fer el tomb a l'illa, sempre amb el mateix sentit i sense tirar enrere. Si es vol visitar Islàndia amb bus i motxilla, és una bona opció, però en el cas de viatjar amb bicicletes, segurament ja no surt a compte.

El transport de bicis en el bus està preparat. Molts busos ja incorporen portabicis, tant a davant com darrera. Si no, a dins de la bodega. Pel transport de les bicis es paga un suplement. Us recomanem a ser possible que les bicis no vaguin al portabicis posterior si no voleu que quedin totes plenes d'una capa densa de pols. Si és així, tranquils, la majoria de les parades de bus són a les gasolineres N1, aquestes incorporen gratuïtament una mànega amb aigua on poder netejar les bicis.

L'entrada amb bus a la capital de Islàndia no presenta complicacions de trànsit. Islàndia és una ciutat de cases o pisos de 2 o 3 plantes. Hi trobem carrils bici.

Davant de l'estació de bus traiem les bicis i ens dediquem a muntar tot el nostre material. A pocs metres de l'estació de bus, a la part de darrera, trobem una gasolinera N1 on podem inflar les rodes a la pressió desitjada i comprar bombones de gas Primus.

Al fons sentim música; al parc principal de Reykjavík hi ha un concert a l'aire lliure animat. Nosaltres estem més pendents de cercar el carrer de l'alberg (guesthouse) on passarem la primera nit, el DomusGuesthouse que haviem reservat per internet. Ens costa 17800 kr (100 euros amb la conversió online) tots quatre en una habitació. Les bicis al passadís, hi ha cuina pels hostes.

A les 12 de la nit decidim conèixer la ciutat en bici. Si, sembla tard però el sol encara ni s'ha post. Comencem ciclant pel carrer principal del comerç, on tots els establiments estan tancats. Només el soroll de música directe d'alguns pubs en plena llum de dia ens descol·loca. Anem pujant fins arribar a la catedral de Reykjavík. Per desgràcia està en reformes i una gran embastida ens tapa la façana; ens haurem de conformar de veure-la com és en les fotos de la guia.

Baixem cap a mar, al monument als vikings, nom que també trobem a la popular cervesa d'Islàndia. De rumb cap al far pel carril bici per veure la posta de sol. Però la claror de la llum, no hi ha manera de que marxi. Retornem pel carril bici cap a l'aeroport de Reykjavík, estació de bus i altre cop a l'alberg. Estem cansats del vol, el canvi d'hora i decidim dormir, amb les cortines tapant la finestra.

Les etapes