Amb les Alforges - TransCatalunya

Pedant pel riu més llarg de la Península Ibèrica

Ha arribat l'hora de preparar una nova ruta. Aquesta vegada la busquem amb unes certes característiques: poc desnivell i molts quilometres així comencem a escalfar les cames per properes rutes.

Remenant trobem en una biblioteca un llibre un xic especial ESPAÑA EN BICI Las rutas más bellas que puedes realizar editat l'any 92 i ens crida l'atenció la ruta EL ALTO TAJO. Tots sabem que el Tajo és el riu més llarg de la Península Ibèrica (1008 km) i travessa les comunitats autònomes d'Aragó (naixement), Castella-la Manxa (curs mig), Madrid, Extremadura (curs mig-baix) i Portugal (curs baix). Però en desconeixíem l'entorn així que preparem bicis, alforges i tot el necessari per gaudir 4 dies d'un paisatge excepcional que un cop més ens ha regalat la natura.
La ruta no transcórrer mai per sota dels 800 m. Es poden trobar botigues a quasi totes les poblacions i són nombroses les fonts d'aigua que anirem trobat pel camí. De les tres nits, la primera i la última dormim en tenda de campanya i la del mig dormim en el parc natural del Tajo en un refugi lliure, una turmenta d'estiu ens ha deixat calats fins als ossos i trobar quatre parets eixutes on passar la nit i eixugar la roba ens fa pensar que la sort ens acompanya.
Uns companys desagradables durant tota la ruta han estat els temuts mosquits, ens han crivellat a picades, són tant grans que les seves picades creuen la roba. Ningú havia pensat en repel·lent de mosquits però si que dúiem a la farmaciola amoníac i podíem calmar una mica la picor.

• 1. Caminreal - Santa Eulàlia – Orihuela de Tremedal
• 2. Orihuela de Tremedal – Peralejos de las Truchas – Laguna de taravilla – Fuente la Teja
• 3. Fuente la Teja – Barranco de la Hoz - Molina de Aragón – Yunta
• 4. Yunta - Caminreal

Caminreal a Orhiuela de Tremedal

De Caminreal a Santa Eulàlia ens separen 35 km planets en direcció sud. Ciclem paral·lels entre la nacional i l'autovia per camins agraris en bon estat. Senzillament anem saltant de camí en camí intuint quin ens pot portar d'un lloc a l'altre, passem per les poblacions Montreal del Campo, Villafranca del Campo i Torrecárcel.
A Santa Eulàlia anem a buscar el cementeri i d'aquí l'antiga estació de tren de Santa Eulàlia per on passa actualment la via verda Ojos Negros. Per l'estat que es troba l'estació ens fa recordar les de la via verda de la Terra Alta.
La pista de pujada al nostre primer coll la trobem tallada per una pedrera. Pugem per carretera fins el km 6, on agafem la pista de la nostra esquerra. Per pistes còmodes ens entrem entre petites valls d'una vegetació escasa. De mica en mica, la pista es va fent mes estreta fins a perdre'n el rastre. Estem en una zona, on els camins serveixen per anar als camps de conrreu. Després de donar unes quantes voltes i sota un sol abrasador , decidim tornar per una nova pista que hem trobat cap a la carretera, sortim km 11 i d'aquí, remuntar un petit port; dalt del port, Pozondón a la vista, on ens refresquem en la font de la plaça el poble, davant l'únic bar que hi ha al poble. Una llauna, 1 euro. Ja veiem, com ens estafen a Can Fanga.
Preguntem l'estat de les pistes per anar a Bronchales; tothom ens diu: “de camino, nada, carretera”. Per molt mapa militar que et marquin les pistes, millor que ho preguntis. Passat Bronchales ens retrobem amb una pista ample i poc després, marques de GR. El paisatge canvia radicalment. D'un a vegetació arbustiva, passem un paisatge completament prepirinaic, verd, arbres i ombres. A la plaça de Orhiuela de Tremedal, ens refresquem els peus en el riu i ens mengem una síndria boníssima que hem comprat al super. Sortim del poble seguint pel GR. Passem per un embassament amb una font d'aigua esplèndida i decidim que aquella serà la nostra zona d'acampada, per la primera nit.

Orhiuela de Tremedal a Refugio de la Teja

Ens hem llevat amb núvols, desmuntem el campament, esmorzem i continuem per la pista fins al coll des d'on divisem Orea. Deixem el GR que s'enfila per marges de camps llaurats. Comprem pa al poble, una barra de de quart 70 cèntims.
De Orea a Checa existeix GR però no es ciclable i continuem per carretera. Per anar a Peralejos de las Truchas, podem fer-ho per Chequilla, i d'aquí una pista rural asfaltada d'uns 10 km. O la opció que vem preferir; pujar per carretera al Coll de Checa fins a Megina i d'aquí, una pista ens portarà altre cop a la carretera de Peralejos. A Peralejos hi ha un punt d'informació on ens documentem sobre la baixada del Tajo. Podríem dir que la baixada del Tajo es realitza en dues parts sempre per una pista còmode paral·lela al Tajo:

• De Peralejos a Taravilla
• De Taravilla a Puente de Sant Pedro

La unió dels dos punts es realitza uns 2 o 3 km per carretera i no fa falta arribar al poble de Taravilla. Això si, us recomanem un bany a la Laguna de Taravilla. No hi ha pèrdua per fer la baixada del Tajo, seguim sempre la pista principal i les marques de GR 113.
Després de deixar el riu Cabrillas, ens tocarà arrossegar fins a un petit coll la bici per una zona no ciclable, i ens sorprèn el pont per creuar el Tajo: un pont pel que podria passar un cotxe però un cop creuat hi ha un mur de pedra. Curiós, curiós. Fa més d'una hora que plou a vots i barrals i se'ns obren els ulls quan trobem un refugi de pedra obert. Ens havien dit que pel camí n'aniríem trobant però no estàvem segurs de com serien. S'anomena refugio de la Teja i és una “caseta” de quatre sales independents amb llar de foc, tres fan pudor la quarta és perfecte. En una d'elles guardem les bicis. En una segona encenem el foc amb una mica de llenya seca que hi ha a la xemeneia, eixuguem la roba, en la tercera decidim passar la segona nit. A fora tres taules amb bancs de pedra, un rierol amb aigua fresca i neta.

Refugio de la Teja a Yunta

El dia següent continuem baixant pel Tajo i només en un punt hem de remuntar un petit coll. Arribem a la carretera i al pont de Sant Pedro. Les persones que ens anem trobant al llarg de la ruta ens pregunten si hem creuat o si creuarem el pont de Sant Pedro.... en imaginàvem alguna cosa sorprenent però senzillament és un pont per on passen cotxe !!!! No sabem perquè és tant conegut.
El nostre objectiu ara és el Barranco de la Hoz i enrere queda el Tajo. Ho fem anant cap a Cuevas Labradas per una pista ample. D'aquí cap a Torete i ens endinsem pel Barranc de la Hoz. En un punt, s'estreny i apareix un petit santurari: Virgen de la Hoz.
Arribem a Molina de Aragón; altre cop la civilització: persones i cotxes. A les afores de Molina, trobem 3 o 4 supermercats seguits. Això si, al migdia tots tanquen. Continuem uns 6 km per la nacional direcció Anchuela del Pedregal. Amb una nova tempesta seguint les nostres passes arribem a Cubillejo de la Sierra per una pista entre camps de conreu i una serralada amb algunes roques curioses. Ens refugiem al pòrtic de l'església. En la nostra direcció no desapareix la tempesta; el cel completament negre. Decidim emprendre la ruta cap a la Yunta. Un habitant s'ofereix per ensenyar-nos la pista cap a Odón, ens explica que a la sortida del poble hi ha varis camins, i que si ens equivoquem no sap on podem anar a parar. I sort d'ell, perquè és un entrellat de pistes agrícoles i d'encreuaments. Acampem entremig de camps de blat, gira-sols, i de pèsols. Això si, pèsols, per a pinso del bestiar.
En aquest punt, saltem de Guadalajara a Aragó.

Yunta a Caminreal

Ens llevem i preferim esmorzar a Odón. Els mosquits aquesta nit han fet la seva feina!!! Ens queda una etapa curta, tant sols uns 25 km. Ens ho prenem amb calma i fem el cafè a Bello. Si us animeu fe aquesta ruta a l'octubre, us recomanem la visita a la Laguna Gallocanta. Ruta migratòria de les aus cap al sud d'Espanya i en els mesos d'estiu lloc de nidificació d'algunes aus.
Retrobem la pista cap a Torralba de los Sisones i d'aquí, avall, altre cop a Caminreal, on tenim els nostres cotxes al costat del Bar Saboredo. Aquest nom em sona ....La font del poble es converteix en una improvisada zona de bany, tornem a la civilització i per finalitzar aquest Sant Joan decidim fer uns quilometres més i ensenyar als nostres amics un poblet de la Franja anomenat La Fresneda que tant ens estimem i perquè no dinar en el millor restaurant cassola de molts quilometres a la rodona: El Matarraña. Enrere deixem la pasta deshidratada, les galetes de xocolata i els fruits secs, i ens endinsem en unes carns que ens fan recordar la bona experiència d'aquests dies i perquè no començar a parlar de la pròxima aventura!

Notes:

• La ruta també es podria realitzar en 3 dies; tot dependrà de la climatologia. En el nostre cas els migdies eren molt calorosus i el segon dia ens va caure una tormenta que vem preferir assecar-nos al Refugi de la Teja abans de continuar.
• A les poblacions sempre trobareu aigua. També durant tot el recorregut del Tajo també trobareu aigua (que per cert, es molt bona)
• Recordeu de portar repelent dels mosquits si no voleu....