Altitud mín: 4 metres, màx: 329 metres
Desnivell acum. pujant: 537 metres, baixant: 438 metres
El dia es desperta gris, plovent i a 4ºC. En menys de 10 hores ha canviat completament el temps, de l'anticicló a la borrasca. Benvinguda pluja d'Islàndia.
Decidim esmorzar café i sandwich al bar de fusta per meditar la jornada. De mica en mica, es va omplint el bar i el temps empitjora.
Ens queden 81 km fins arribar a Bolstadarhlid, al peu de la Ring Road, i la majoria de desnivell és de baixada (uns 800m). El mal estat de la pista, el cansament dels dies anteriors, el fred, la pluja i les poques o cap possibilitats de poder refugiar-nos, decidim agafar el bus de les 13:45 cap a Akureyri (22400 kr 4 persones i bicis).
La pista per la cara nord es converteix de mica en mica en una catifa verda de la vegetació i abunden rius i el llac de dimensions grans, el Blöndulón.
A mig camí veiem una casa i ens dóna la sensació que es pot acampar. De totes maneres, es pot acampar a on es vulgui i fer aquesta etapa en dues jornades. Només necessites portar menjar i aigua.
La vista de la vall de la carretera de Bolstadarhlid a Akureyri és espectacular i ens l'estem perdent sense fer-la en bicicleta.
Arribem a Akureyri. L'entrada tipus polígon de venta ja ens indica que és un poble important. És el port marítim important del nord i aeroport amb algunes rutes cap al nord d'Europa. Trobem una gran avinguda animada pel que fa al comerç i la seva església amb una gran escalinata.
A les 18h. decidim ciclar direcció a Fosshóll per visitar la cascada Godafoss.
A la sortida de Akureyri s'anima fent tota la volta al fiord de Akureyri. Després es va pujant de mica en mica fins arribar a 300 m en pocs km. Dalt del coll una baixada més llarga que la pujada ens torna a baixar als 100m. A partir d'aquí la carretera va planejant al costat del riu. Si no fos pel núvol negre que ronda sobre els nostres caps, tot tindria un altre color.
Deixem la carretera 85 direcció a Husavik. Anar per dalt significa un dia més i el nostre objectiu no es anar a veure balenes. Hem de sacrificar zones i preferim ciclar per la zona de Myvatn. Arribem xops a Fosshóll desèrtic de moviment. Només hi ha una gasolinera d'un sortidor i un alberg-camping-restaurant. Només tenen lloc a la zona d'acampada, que és el seu jardí i no hi ha cap tenda. Decidim acampar. El tracte rebut no ens és gens favorable quan la mateixa persona que ens va atendre al restaurant juntament amb 2 amics i amb unes quantes cerveses de més ens venen a destorbar a les 4 de la matinada i ens conviden a marxar. No volem problemes, recollim els trastos i marxem. Simplement, el lloc, no us el recomanem.
Per sort, a les 4 de la matinada hi ha llum i continuem ciclant. A pocs km trobem Laugar, on hi ha una espècie de local social i la porta està oberta. Fem una sopeta calenta i una capcinada, descansant dels nervis acumulats fa unes hores.
