A les 3 de la matina comença a caure damunt nostre un gran xàfec que ens inundada gairebé la tenda. Una petita treva a les 7 de la matinada ens permet plegar la tenda i fugir del bosc. La carretera, també és una piscina.
Arribem a Montarnaud, on trobem el cafè del poble obert, on els treballadors, aprofiten el dissabte per fer un esmorzar amb ampolles de vi.
Nosaltres ens plantegem la ruta. La nostra idea era allargar-la un dia més i fer:- La Boissière a Sète
- De Sète a Béziers (per la costa i després pel canal du Midi)
La pluja ens fa canviar la ruta, i decidim acabar-la a Montpellier, i allí, agafar el tren.
Una altra petita treva, decidim abandonar el nostre café au lait direcció Bel-Air per la D27E1. Els gratacels de Montpellier ja es veuen des del turonet.
L'entrada a Montpellier la decidim fer pel nord, per la D102, per Grabells. El riu Mosson, baixa ple i marronós. Està caient una....
A 'entrada a Montpellier ens rep un carril bici. El seguim, sense saber a on ens porta. Sempre en direcció sud. Entrem al casc antic i baixem per l'avinguda Boulevard du Jeu de Paume, davant nostre, la Gare SNCF.
A les 11:55 surt el nostre tren, el que va en direcció Port-Bou. El preu del billet, 11.20 euros per a persona fins Béziers. Durant el trajecte de tren anem observant els km que havíem de ciclar. Segurament amb sol i la frescor de la mar, ho veuríem amb uns altres ulls, però una zona tant plana i urbanitzada, ens fa un xic de mandra.
A Béziers ens rep amb pluja. Tornem a muntar les alforges i descendim pel canal du Midi, direcció a Villenueve de Béziers. Dutxa al càmping, plat calent i preferim passar la tarda a Carcassonne. Enmig de les muralles, ens sentim estranys. Només sentim parlar el català de la multitud de turistes que hi ha. Trobem a faltar, aquella sol·litud que vam trobar al llarg de ruta.
