De Ispagnac seguim el curs del riu per l'esquerra, seguint les marques de Grant travessé du Massif Central. Decidim canviar la ruta i deixem les marques de la Grant travessé du Massif Central per recórrer tot el Tarn en bici. A partir de St. Enemie, continuem per la carretera fins a Le Rozier.
El tram de Ispagnac a St. Enemie, és un sender que alguns vegades ens fa baixar de la bici. En resum, un trencacames encantador. El poble de Castelbouc amb les seves cases enganxades a la roca, ens emociona.
Arribem a St. Enemie al migdia i les previsions de pluja són encertades. Ens plou durant la retsa de l'etapa, de St. Enemie a Le Rozier. Aquest tram podem veure les penyes que acompanya el Tarn on són zones d'escalada (i la seva tribu de furgonetes que hi ha al peu de carretera). També podem divisar circs de glaceres com: Pounadoires, Baumes o de St. Marcellin. La carretera és pintoresca, creuem per petits túnels.
Un fet curiós és que hi ha dos pobles que la seva única manera d'arribar és amb barca i per passar les coses d'una banda a l'altra del riu és mitjançant l'ús d'una tirolina provista d'una caixa .
Gairabé al final de les gorges, un petit nucli de souvernirs ens convida visitar el Pas de Soucy (50 cèntims). Aquest pas no ens emociona, degut a què el cabal del riu baixa molt ple. Diuen, que a l'estiu, l'aigua s'engoleix per dins de les roques i surt altre cop més avall. Molta gent ho ha volgut fer amb piragua, i alguns, han perdut la vida.
Arribem a Le Rozier, xops i empapats. Decidim no dormir al càmping municipal i buscar una Gîte d'ètape, per entrar en calor i assecar almenys les sabates.
La zona del Tarn, i sobretot Le Rozier em connota una zona activa a l'estiu, quan deuen haver més turistes, però a l'hivern-primavera, molt tranquil.la.
