Octubre 2011. Ruta de 2 dies
Distancia recorreguda:145,938 quilòmetres
Desnivell:2881 m
Ruta dura el segon dia pel desnivell i el terreny
A última hora el Refugi Font Ferrera dels Ports ens diu que no té lloc; ho té tot ple. I ens fa canviar els plans de la ruta que teníem planejada. La ruta inicial era sortir de Roquetes i dormir al refugi. Canviem de plans i sortim de Fredes i dormim a Xerta. Ruta dura sobretot el segon dia, on passem a nivell de mar fins als 1200 mts, i creuant per un tram de GR pedregós i no ciclable. Les dues etapes se'ns fa de nit tot i que tornem amb un bon gust de boca.
Sortim de Fredes cap a dalt de la serra, cap al coll de Tombadors i comença a tapar-se per la boira i ploure suaument. D'aquí surt una pista borrosa a simple vista a l'esquerra que uns moments va seguint la pista principal. Pugem un xic, ara baixem, ara pugem, fins arribar al trencall del Tossal dels Tres Reis (1356 m) (cal apropar-se per fer cim). Es posa la boira però ens deix fer la foto. Som uns catalans, uns valencians i un aragonès. Cada u al seu regne, dons aquí és un punt que s'uneixen les 3 comunitats autònomes.
Baixem cap a St. Miquel d'Espinalvà, que és un antic mas amb església abandonat i només actualment és una estable eventual d'animals.
Una opció es anar a buscar la triatlera del PR que baixa cap al pantà de la Pena, però per endinsar-nos al cor dels Ports, anem a buscar la pista de Beseit a Fredes, que el camí fa forma de V. Baixem a cota 1000 m i la pujada es troba en molt mal estat. La pluja es fa una fina capa de sorra fangosa que s'enganxa a les rodes i deix el canvi del plat ple de pedretes que no permet ni fer-lo saltar.
Un cop a la pista principal, tot baixada fins a Beseit. Contempleu els Estrets de Marraixa i el meandre que fa el riu.
De Beseit a Arnes anem per una pista molt bon estat direcció a la deixalleria i entremig de camps d'oliveres i ametllers. Aprop de Arnes trobem una bona font per dinar.
D'Arnes anem a buscar la via verda de la Terra Alta. A la cruïlla entre Arnes i la T-330 ja es veu l'indicador de l'antiga estació de tren. A terra, hi han marques del dibuix d'una bicicleta blanca.
Un cop a la via verda, no té pèrdua, tot recte fins a Xerta. Els túnels de la Terra Alta estan tots il·luminats i hi han zones de pícnic. Aquesta part de la via verda ha millorat molt turísticament des de la última vegada que la vam fer. Encara que anem passant estacions de tren que per desgràcia algunes estan en molt mal estat, i altres, comencen la recuperació com la de Cretas o Pinell del Brai, les poblacions al costat de la via del tren només trobarem Bot. També en el trajecte, podeu fer una parada al Balneari de Font Calda.
Els túnels del Baix Ebre no tenen il·luminació i son molt foscos. Porteu un bon frontal.
Arribats a Xerta fem nit a l'alberg Assut, al centre del poble. Us el recomanem i es menja molt bé, amb opció de repetir i tot natural, de l'hort.
Diumenge continuem ciclant uns 10 km mes fins a Roquetes. De Roquetes fins a Mas de Barberans vam dissenyar camins agrícoles i pel canal Xerta-Càlig, però vam seguir 100% per la carretera secundària per guanyar temps.
A dins del poble de Mas Barberans, anem a buscar el camp de futbol i a les afores del poble, un trencall on un camí que diu que no podem circular (no s'enten molt bé la senyal), ens portarà al Barranc de la Galera. Pujarem per una pista en molt bon estat per aquest barranc fins a les Casetes Altes, uns 15km. Les puntes que s'alcen per aquestes muntanyes son impressionants i espectaculars. A les Cases Velles son 4 cases edificades i amb senyals de vida. La idea nostre era remuntar pel PR cap a la fageda i conèixer el Faig Pare, però per por de perdre i baixar desnivell, seguim pel GR, un GR molt pedregós i poc ciclable, per no dir gens.
Des de les Cases Velles anem a buscar el Refugi Mas del Frare, petit i una mica deixat amb una part lliure. Després d'uns 3-4 km arribem altre cop a la pista transitada. Cavalquem a les bicicletes per fer la penúltima pujada i una baixada cap a la pista de Fredes – Caro.
Remuntem la última pujada, que aquesta cada cop es fa més dreta fins arribar al refugi Font Ferrera. Donar les gràcies al guarda del refugi per deixar aigua amb ampolles a la part lliure ja que arribem secs i el guarda ja havia marxat i el refugi no té font. Per evitar fer el tomb per la pista de cotxes, continuem pel GR on la primera part no es ciclable i s'ha de superar algunes escales. Però un cop a dalt de la serra, ens espera una triatlera divertida.
Tornem a la pista principal de Beseit a Fredes i remuntem al coll de Tombadors. Ara la baixada cap a Fredes, ja fent fosc i paf! el Raimon cau per culpa de la gravilla, la foscor i els clots de les roderes dels cotxes. Una bona rascada. Arribem a Fredes, fosc, i netejant una ferida. Recordeu de portar sempre al damunt, una farmaciola.
