Països com Noruega o Finlàndia, es difícil que les grans ciutats el que més abundi son ciclomotors o motoristes. Per exemple, aquesta va ser la última observació dins d'una fleca/cafeteria observant per la finestra a la capital Noruega, Oslo: la fina pluja no impedeix l'activitat del dia a dia i les bicicletes i els vianants continuen la seva tasca diària com si no passés res.
En canvi, si ho fem a Barcelona, seria tot el contrari. Soroll de cotxes i motocicletes. Simplement per moure's 5, 10 o 15 minuts d'una punta a una altra. Però si combinem els dos? bicicleta i mobilitat sostenible? I aquí apareix la fórmula màgica de Freeel, que es dedica al disseny i distribució de bicicletes elèctriques per tot Europa.
Actualment trobem 3 tipus de bicicletes, una per a cada tipus de terreny: plegable, ciutat i muntanya. Simplement endinseu-vos en el seu catàleg de bicicletes i complements, segur que el seguro del cotxe i la benzina us serà més econòmic, com els minuts diaris d'exercici físic.
Cercant nous llocs per ciclar, ens hem topat amb un video un xic curiós: l'ascensor de bicicletes. Concretament es troba a Trondheim, a Noruega, i simplement es una especie de rail, que possant un peu a sobre d'ell i sense baixar de la bicicleta, et permet pujar una tram sense haver de pedalar. Això si, cal un xic d'equilibri sobre la bici.
L'anomenen bicycle lift Trampe i va ser inagurat el 1993. També a la placa, resalten que es el primer ascensor de bicicletes del món.
Almenys, curiós.
Ahir dimecres 4 d'agost, estàvem a un restaurant de la zona internacional de l'aeroport de Moscú esperant el nostre vol de tornada de Ulaan Baator a Barcelona. A fora, tot Moscú cobert d'una boira de cendra que està patint dels incèndis d'aquest país. Pel nostre davant, passan 5 persones amb un polo negre amb les lletres Mongolia Bike Challenge. Participants? Organització? Ara he pogut comprovar que falta ni tant sols un dia per la edició d'aquesta prova. En la preparació del nostre viatge vam consultar el seu traçat, que es força inviable per a cicloturisme, ja que fan trams en concret i molta logística de cotxe. En breu publicarem el nostre diari de bord de la nostra estància de Mongolia, pero ja us poden avisar, que Mongolia i bicicleta, es dur, molt dur per les llargues distàncies i la monotonia del paisatge.
M'ha fet gràcia veure aquestes furgonetes ruses amb un portabicis a sobre. En el nostre cas, van viatjar estirades i lligades entre elles.
Per a tots els participants de Mongolia Bike Challenge, només acabar les 10 etapes, ja es guanyar.
Després de viatjar per Islàndia, quan sents aquest tipus de notícies, li poses més atenció. I lo primer que mires, és el seu nom i a on es troba. El volcà en qüestió és el Fimmvorduhals, al sud de la illa. I vem dormir al peu del volcà!. El dotzè dia ciclavem de Skoga cap a Vik, per després, agafar un bus que ens deixaria a mitja tarda a Reykjavik. Si comparem els dos mapes de la nostra ruta amb la ascensió al Fimmvorduhals, veurem que els dos parteixen de Skoga. Skoga és una petita població de 4 cases, un petit supermercat i un càmping al peu de l'espectacular cortina d'aigua.
Ho he vist amb els meus propis ulls de reull a la feina... Dos policies amb malles i en bici a Vilafranca? Si! no és una visió! La informació l'he contrastada a rtvvilafranca. Ja podem dir, que a Vilafranca, ja tenim policia en bicicleta. Ara bé, i els carrils bici?
Finalment ho podem anunciar: l'article "L'Alt Empordà a cop de pedal" ja ha estat publicat a la revista Vèrtex (novembre-desembre 2009 - Número 227). Aquest article és la versió impresa de la ruta Volta a l'Empordà. També donar les gràcies al nostre fotògraf que a cop de pedalada inesperada ens ofereix unes fotografies "de concurs fotogràfic" (veure exposició "II concurs de fotografia" del CEP). Sense ell l'article no seria lo mateix. I la redacció del Vèrtex, sense ells, aquesta ruta no hauria estat publicada.
Una ruta referent al Penedès és la serra Ancosa. Aquí trobem els cims més alts del Penedès fent frontera amb l'Anoia. Una de les rutes de l'adolescència és sortir del km 25 de la carretera de la LLacuna i reseguir el GR-172 fins al Montagut.
Fa uns mesos es feia resó a casa nostra de l'arribada del Google Street View. I em vaig preguntar, com s'ho deuen fer per carrers estrets o zones de vianants amb el cotxe? La solució no la se del tot certa, però navegant, he trobat Street View Trike, una espècie de tricicle amb portatil i la mateixa càmara que digitalitza els 360º per on passa. Com podem veure, està digitalitzant el famós monument Stonehenge. Per tant, la bicicleta, altre cop guanya el cotxe.
Segur que és una eina útil i per algunes zones fa un gran treball, però no m'imagino arrossegar tota aquesta bicicleta per pendents fortes. En el següent vídeo podem veure en acció aquest tricicle treballant per dins d'una ciutat, a simple vista, italiana.
