Països com Noruega o Finlàndia, es difícil que les grans ciutats el que més abundi son ciclomotors o motoristes. Per exemple, aquesta va ser la última observació dins d'una fleca/cafeteria observant per la finestra a la capital Noruega, Oslo: la fina pluja no impedeix l'activitat del dia a dia i les bicicletes i els vianants continuen la seva tasca diària com si no passés res.
En canvi, si ho fem a Barcelona, seria tot el contrari. Soroll de cotxes i motocicletes. Simplement per moure's 5, 10 o 15 minuts d'una punta a una altra. Però si combinem els dos? bicicleta i mobilitat sostenible? I aquí apareix la fórmula màgica de Freeel, que es dedica al disseny i distribució de bicicletes elèctriques per tot Europa.
Actualment trobem 3 tipus de bicicletes, una per a cada tipus de terreny: plegable, ciutat i muntanya. Simplement endinseu-vos en el seu catàleg de bicicletes i complements, segur que el seguro del cotxe i la benzina us serà més econòmic, com els minuts diaris d'exercici físic.
A on anem? No se. El primer lloc, parem. Dit i fet, dormim a Vidrà. Que podem fer? Mira, anem cap a Vall d'en Bas, Bracons i tornem cap a Torelló i Sant Quirze. Dit i fet. Així va anar. De totes maneres, us recomanem sortir de Sant Quirze i finalitzar a Borgonyà o Torelló.
La part nord de la ruta té un paisatge prepirinaic, on trobarem prats de pastura amb vaques, boscos i boira enganxada a les muntanyes. També es un bon lloc per fer un “furgoperfecto”. La part de Brotons ja es mes seca però el coll es porta la medalla del dia.
Sortim de Sant Quirze de Besora direcció Vidrà. La carretera es poc transitada, les masies que veiem ens cau la baba i encara trobem carreteres amb plataners a cada costat. Passem per Santa Maria de Besora. Aquí trobem “l'antiga carretera” que unia el Ripollès amb l'Osona, abans de construir la C-17. Una bona opció per fer amb BTT. Continuem pujant suaument a Vidrà. Aquí deixem la carretera i fins a la Vall d'en Bas, anirem per un camí asfaltat, en alguns trams encimentats. Un cop passat els mas de Ciuret, hem d'acabar de pujar uns 200mts fins a unes torres d'electre. Continuem flanquejant fins a coronar la Collada de Collfred. Caient de cop cap a Sant Privat d'en Bas, on en algunes corbes es troben encimentades i en mal estat, però es pot anar fent amb la bicicleta de carretera.
A Sant Privat d'en Bas, planegem cap a Juanetes. I aquí, 8 km de pujada fins el coll de Bretons, on es un coll típic per atacar el Puigsecalm.
Tornem a caure cap a Sant Pere de Torelló. La baixada des del coll de Bretons es mes llarga i suau que no pas per la vall d'en Bas. A Sant Pere Torelló ens refresquem en un bar. Ja a la plana de Vic anem a buscar Torelló i des d'aquí, paral·lels a la via del tren, la colònia Borgonyà. Tant a Torelló com Borgonyá, us aconsellem agafar el tren fins a Sant Quirze. El motiu es que la nova autovia de Ripoll ens trobem que no podem creuar pel túnel de Sant Quirze i no hi ha manera d'anar en bici de Bogonyà a Sant Quirze. Nosaltres vam fer un tram a peu seguint el GR que voreja el riu Ter, uns 6 km a peu, però si sou fans de només asfalt i la vostra bicicleta val 2000 euros, segur que no la poseu per camins. Quina llàstima que tallin carreteres pels ciclistes, perque aquesta volta, val molt la pena.
Seguint les rutes anuals de voltes a certs pics, com el Pic Orhi, Canigó o el Moncayo, us presentem una ruta per carretera al voltant del pic de Turbón. La volta es pot iniciar en qualsevol punt de la ruta.
Nosaltres l'iniciem a la benzinera que hi ha a 6km de Pont de Suert, on s'inicia el trencall amb la N-260 cap a Castejón de Sos. La ruta creua 4 colls de paisatges alpins. En tots els pobles que creuem trobarem fonts, i en els principals, bars per un most. La ruta la fem en sentit antihorari, de 100 km i uns 2000 mts de desnivell aproximadament. També es pot començar a Vilaller i pujar a Montanui, on s'ha d'afegir una altre petit coll a la ruta.
De la benzinera fins a Castejón de Sos son uns 30 kms. Fins a Noals la carretera va fent, sense dificultats. A partir de Noals comença a pujar cap al Coll d'Espina. Creuem el poble de Les Paüls, i cap al Coll de Fadas. Ara son 10 km de caiguda fins a Castejón de Sos.
De Castejón de Sos fins a Campo, seguirem per la carretera de Benasque, pel congost de Ventanillo. Al no ser temporada d'esquí es tranquil i a la velocitat de la bici el congost ens encanta. Atenció després de Seira que ens trobem alguns bonys que ens farà treure el cul del seient.
Ens refem a Campo. Fins a Bonanza no trobarem cap servei. Des de Campo hem d'anar direcció Villas del Turbón, sense arrivar-hi.
Una nova carretera uneix Campo amb Egea, on han convertit un encant de carretera estreta en dos carrils de pujada del 10%. Es la part que menys ens ha agradat. A Egea, agafem forces a la font pública que avui a picat el sol a la cara sud del Turbón. El Turbón ja el veiem de ple al nostre davant de ple. Acabem de pujar a Serrate i baixada cap a buscar la A1605. Continuem pujant cap a Alto de Bonansa, altre cop als 1100 mts. Abans d'arribar al últim coll, Alto de Bonansa, impressionant el petit congost Obarra i com l'aigua a tallat la Roca. Agafeu ganes perque els últims metres del Alto de Bonansa piquen de valent i les cames comencen a fer figa. A dalt del Alto de Bonansa, ja caiem de cop altre cop a la carretera N-260 i des de la cruïlla, on hi ha un càmping, 6 km per arribar a la furgoneta on ens espera una dutxa solar. Demà, cap al Vallibierna, per fer un cap de setmana complert.
Finalment hem deixat els esquis després d'una temporada de poca neu però sortides freqüents pel baix risc d'allaus que hi ha hagut. Com cada any tornem a la bicicleta i a pensar en sortides, caps de setmana i com no amb les vacances! Aquell període de l'any que serveix pe descansar, per no treballar, per gaudir de nous paisatges , cultures i experiències.
Després de Mongolia, viatge que ens va resultar una mica cansat per les altes temperatures, els camins difícils de ciclar i per unes vies de comunicació molt primàries, ens hem decidit per un país europeu. Potser el més car de tots, això serà tota una aventura! ja que estem acostumats a viatjar amb pocs diners i el país escollit no és un sinó dos: Noruega i Finlandia
Concretament ciclarem durant un mes per terres sami. Ja hem comprat els vols: Barcelona- Helsinki; Oslo-Barcelona. La nostra idea és arrivar a Helsinki i agafar un tren express de nit cap a Rovaniemi on podem portar les bicicletes sense reserva prèvia. Després de comportar-nos com uns autèntics turistes i visitar la caseta del Papa Noel ens dirigirem cap a Cabo Norte creuant tota Laponia.
Un cop allà agafarem un vaixell, possiblement el Hurtigruten de Honningsvåg a Tromsø. Aquesta haurà estat la primera part de les nostres vacances. A continuació ciclarem cap a Narvik i Les illes Lofoten. Les illes Lofoten són un arxipèlag situat entre els paral·lels 67 i 68 de latitud N al nord de Noruega. Són illes conegudes per la seva gran bellesa natural.
A Sorvagen agafarem un ferry que ens portarà fins a Bodo on si ens sobren dies continuaríem cap a Bergen per veure els grans Fiord noruecs i si ja no ens en queden, que és el més probable, un tren i cap a Oslo. Aquesta és la nostra idea i com sempre entre finals d'agost començaments de setembre publicarem algunes fotos i la nostra experiència.
Cercant nous llocs per ciclar, ens hem topat amb un video un xic curiós: l'ascensor de bicicletes. Concretament es troba a Trondheim, a Noruega, i simplement es una especie de rail, que possant un peu a sobre d'ell i sense baixar de la bicicleta, et permet pujar una tram sense haver de pedalar. Això si, cal un xic d'equilibri sobre la bici.
L'anomenen bicycle lift Trampe i va ser inagurat el 1993. També a la placa, resalten que es el primer ascensor de bicicletes del món.
Almenys, curiós.
"ens vam adonar que no n’hi havia cap de dissenyada per les nostres contrades". Aixins ens presenten el projecte Pedals de Boira, una travessa circular de 6 dies per l'interior de Catalunya. A casa nostra hi han moltes rutes circulars per poder fer amb BTT. En els últims anys la revista Vèrtex, editada per la FEEC, esta publicant un recull de rutes per la nostra terra que ens poden inspirar. Per exemple, la Volta al Montsec que breument la realitzarem, Pedals del Vi al Priorat (i que trobareu documentat en aquest portal o la Volta a l'Empordà, article publicat arran d'una sortida del Centre Excursionista del Penedès i publicada a Amb les Alforges. També trobem altres rutes comercials com Pedals de Foc, Ruta de l'Ermità o Pedals Occitània. També trobareu la BI6000. Totes aquestes rutes, son només un exemple.
La ruta que ens presenten la gent de Pedals de Boira compren la zona entre Lleida, Tremp, Oliana, Cervera, Prades i Flix, en 6 jornades o trams de cap de setmana. En el portal, trobareu gràfics, mapes i tracks. Només manca els allotjaments, però sempre podeu fer la travessa amb la tenda i estar més en contacte amb la zona.
Si encara no sabeu quina ruta fer aquest estiu, aquesta, és una opció.
Ahir dimecres 4 d'agost, estàvem a un restaurant de la zona internacional de l'aeroport de Moscú esperant el nostre vol de tornada de Ulaan Baator a Barcelona. A fora, tot Moscú cobert d'una boira de cendra que està patint dels incèndis d'aquest país. Pel nostre davant, passan 5 persones amb un polo negre amb les lletres Mongolia Bike Challenge. Participants? Organització? Ara he pogut comprovar que falta ni tant sols un dia per la edició d'aquesta prova. En la preparació del nostre viatge vam consultar el seu traçat, que es força inviable per a cicloturisme, ja que fan trams en concret i molta logística de cotxe. En breu publicarem el nostre diari de bord de la nostra estància de Mongolia, pero ja us poden avisar, que Mongolia i bicicleta, es dur, molt dur per les llargues distàncies i la monotonia del paisatge.
M'ha fet gràcia veure aquestes furgonetes ruses amb un portabicis a sobre. En el nostre cas, van viatjar estirades i lligades entre elles.
Per a tots els participants de Mongolia Bike Challenge, només acabar les 10 etapes, ja es guanyar.
Com sempre deixant-nos les coses a últim moment, estem acabant els preparatius. Dissabte ja vam empaquetar tot el material dins les caixes. Finalment hem de facturar 17 kilos extres a l'avió, a 15 euros el quilo... uf!
Acabant de decidir la ruta, i per confirmar que es viable el km que hem calculat de la guia Loly Planet, he provat amb les eines de Google dibuixar el recorregut. Finalment he trobat un portal que permet dibuixar tracks de manera senzilla i amb precisió sobre fotografies aèries (google maps, per variar): gpsies.com
Si tot va bé dijous comencem a pedalar direcció Bulgan i el planing del trajecte és:
Ulaanbaator-Bulgan. 350,16 km
Bulgan-Mörön. 371,15 km
Mörön-Tosontsengel. 268,54 km
Tosontsengel-Tsetserleg. 357,15 km
Tsetserleg-Harhorin. 134 km
Harhorin-Ulann Baatar. Bus
Dins de les meves rutes de Wikiloc he publicat el recorregut que tenim previst. La part mes difícil serà de Mörön a Tosontsengel, on hem de creauar un coll, Khatzan Sagootin Davaa, on només figura al mapa i res per la xarxa. I el poble entremig, Sogot, en prou feines, apareix a les fotografies aèries.
Uf, quins nervis. Esperem que les 14h a l'aeroport de Moscou no siguin res.
Ja el tenim muntat! Finalment hem col·locat el manillar BBB Multibar a les nostres Trek 4300. El motiu es tenir moltes posicions de col·locació de mans per les llargues hores que ens passarem a sobre de la bici. Aquest tipus de manillars son ideals per no carregar certs muscles sempre amb la mateixa posició.
El seu preu és de 20 euros i els hem posat cinta de manillar de ciclisme.
Finalment hem tancat els esquís a l'armari a finals de maig. I no ha estat una temporada dolenta. Començant per tots els cims del pirineu català, Carros de foc amb esquís, Maladetes, Marboré, Posets i per variar, tancant la temporada a l'Aneto. Ara sí, tornem al món de les dues rodes: sortides matinals, de cap de setmana o amb les alforges. Netejar la bici de fang, oli, arreglant punxades i alguna caiguda amb rascada.
Rutes per aquesta temporada en hi han unes quantes pensades. La primera que documentarem serà per Sant Joan, però com que encara hem de lligar qui fa pont i qui no, està enlaire. Això si, queda un mes i poc per la ruta d'estiu, enguany, Mongolia.
I que explicar de Mongolia? poca cosa de moment, ja que encara ens hem de llegir la guia en anglès ;). El traçat ja el vem dissenyar a l'hivern i finalment el desert del Gobi no el trepitjarem. Serà una ruta circular fins al llac de khovsgol, una ruta d'est a oest d'aquest pais entre la Xina i Rusia. Seguirem informant.
Aquest hivern m'he passat tots els caps de setmana mirant el pronóstic del temps. A casa nostra tenim el meteo.cat, que a part del temps ens pronostiquen el risc d'allaus i el mapa d'allaus del Pirineu Català. Però hi ha algún mes? I fora de Catalunya? Aquí recollim els nostres favorits en relació al temps:
meteo.cat
Gestionat per l'Institut de Metereologia de Catalunya ens pronestiquen el temps a 3 dies vista i s'actualitza a les 11.30 de cada dia. A més a més, disposem de cartografia del risc d'allaus per zones. meteo.cat
meteo.ad
Servei metereològic del Principat d'Andorra. Pots aconseguir a una setmana vista la previsió del temps i el risc d'allaus. meteo.ad
inm.es
Web estatal de l'Institut Nacional de Metereologia. Podem consultar per totes les poblacions estals. aemet.es
La meteo que viene
Un gran referent si vas per Aragó. Tot i que es en format de blog, Jorge García-Dihinx prediu el temps de cada setmana. lameteoqueviene.blogspot.com
MeteoExploration
Vols saber el temps d'un refugi del Pirineu? O un cim en concret? Aquí ho trobarás! Ens donen la previsió a 4 dies vista i pronòstic matí-tarda, meteoexploration.com
MeteoBlue
Pronòstic a 7 dies vista i també trobarem el detall per dia. meteoblue.com
snow-forecast
Web mes pensada per pisteros, pero també ens pot ser d'ajuda. Trobem la meto a un gran ventall d'estacions d'esquí d'arreu del món. snow-forecast.com
Després de viatjar per Islàndia, quan sents aquest tipus de notícies, li poses més atenció. I lo primer que mires, és el seu nom i a on es troba. El volcà en qüestió és el Fimmvorduhals, al sud de la illa. I vem dormir al peu del volcà!. El dotzè dia ciclavem de Skoga cap a Vik, per després, agafar un bus que ens deixaria a mitja tarda a Reykjavik. Si comparem els dos mapes de la nostra ruta amb la ascensió al Fimmvorduhals, veurem que els dos parteixen de Skoga. Skoga és una petita població de 4 cases, un petit supermercat i un càmping al peu de l'espectacular cortina d'aigua.
Ho he vist amb els meus propis ulls de reull a la feina... Dos policies amb malles i en bici a Vilafranca? Si! no és una visió! La informació l'he contrastada a rtvvilafranca. Ja podem dir, que a Vilafranca, ja tenim policia en bicicleta. Ara bé, i els carrils bici?
Finalment ho podem anunciar: l'article "L'Alt Empordà a cop de pedal" ja ha estat publicat a la revista Vèrtex (novembre-desembre 2009 - Número 227). Aquest article és la versió impresa de la ruta Volta a l'Empordà. També donar les gràcies al nostre fotògraf que a cop de pedalada inesperada ens ofereix unes fotografies "de concurs fotogràfic" (veure exposició "II concurs de fotografia" del CEP). Sense ell l'article no seria lo mateix. I la redacció del Vèrtex, sense ells, aquesta ruta no hauria estat publicada.
Una ruta referent al Penedès és la serra Ancosa. Aquí trobem els cims més alts del Penedès fent frontera amb l'Anoia. Una de les rutes de l'adolescència és sortir del km 25 de la carretera de la LLacuna i reseguir el GR-172 fins al Montagut.
Vas a la feina amb bici? Després del popular sistema de Bicing de Barcelona (90.000 desplaçaments diaris) s'han agregat més poblacions a aquesta iniciativa. Només el el 10% de catalans es pugen a la bicicleta per anar a la feina i Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ha creat un nou web sobre el tema en la versió catalana o espanyola per fomentar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport per anar a l'oficina.
És una iniciativa pionera a Catalunya i Espanya que respon al creixent interès-sobretot a Barcelona - per la bici, com demostren els gairebé 90.000 desplaçaments diaris que es fan a la ciutat. Més de la meitat a través del Bicing.
El web té el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge.
El Congrés de Cicloturisme Costa Brava (Cycletourism Congress Costa Brava) que se celebrarà de l’1 al 4 d’octubre de 2009 a Sta. Cristina d’Aro, St. Feliu de Guíxols i Platja d’Aro neix amb el propòsit de ser un punt de trobada dels agents institucionals, empresarials i socials relacionats amb el cicloturisme, i té vocació de fòrum d’informacions, reflexions, idees i projectes sobre aquesta modalitat de turisme.
La proposta cicloturista de la TransCatalunya no serà present en aquesta edició del congrés; encara estem treballant en alguns trams de la ruta. Potser l'any que ve, ens conviden; Qui sap.
De totes maneres aquest cap de setmana del 2 i 3 octubre l'equip amblesalforges.cat estarem escalant algún llarg per València; s'ha d'aprofitar ara que no fa calor ni fred ni maltemps per l'escalada.
Fa uns mesos es feia resó a casa nostra de l'arribada del Google Street View. I em vaig preguntar, com s'ho deuen fer per carrers estrets o zones de vianants amb el cotxe? La solució no la se del tot certa, però navegant, he trobat Street View Trike, una espècie de tricicle amb portatil i la mateixa càmara que digitalitza els 360º per on passa. Com podem veure, està digitalitzant el famós monument Stonehenge. Per tant, la bicicleta, altre cop guanya el cotxe.
Segur que és una eina útil i per algunes zones fa un gran treball, però no m'imagino arrossegar tota aquesta bicicleta per pendents fortes. En el següent vídeo podem veure en acció aquest tricicle treballant per dins d'una ciutat, a simple vista, italiana.
No fa ni 3 dies que hem aterrat de la tornada d'Islàndia i ja estem pensant en el nostra propera ruta amb les alforges. Fa uns anys va sortir un article al Vèrtex (nº 213) sobre la volta al pic Orhi, a Navarra. Aprofitant per fer unes visites a uns amics de Sant Sebastian i una escapadeta després a Picos de Europa amb la furgoneta, hem pensat que hem trobat els dies per fer-la.
La ruta d'uns 200km la proposen en 4 jornades. A part de donar la volta aquest pic tant singular que a l'hivern es troba nevat de 2.021 metres, també té l'encant d'entrar el bosc d'Irati i una part és pel pirineu francés. És la primera muntanya dels Pirineus de 2000 metres començant pel Cantàbric. Ja veieu, un xic lluny des de casa nostra.
Algunes pistes ja les connec. La transpirinaica passa pel Izaba direcció Irati per saltar a Roncesvalles.
