Cercant nous llocs per ciclar, ens hem topat amb un video un xic curiós: l'ascensor de bicicletes. Concretament es troba a Trondheim, a Noruega, i simplement es una especie de rail, que possant un peu a sobre d'ell i sense baixar de la bicicleta, et permet pujar una tram sense haver de pedalar. Això si, cal un xic d'equilibri sobre la bici.
L'anomenen bicycle lift Trampe i va ser inagurat el 1993. També a la placa, resalten que es el primer ascensor de bicicletes del món.
Almenys, curiós.
"ens vam adonar que no n’hi havia cap de dissenyada per les nostres contrades". Aixins ens presenten el projecte Pedals de Boira, una travessa circular de 6 dies per l'interior de Catalunya. A casa nostra hi han moltes rutes circulars per poder fer amb BTT. En els últims anys la revista Vèrtex, editada per la FEEC, esta publicant un recull de rutes per la nostra terra que ens poden inspirar. Per exemple, la Volta al Montsec que breument la realitzarem, Pedals del Vi al Priorat (i que trobareu documentat en aquest portal o la Volta a l'Empordà, article publicat arran d'una sortida del Centre Excursionista del Penedès i publicada a Amb les Alforges. També trobem altres rutes comercials com Pedals de Foc, Ruta de l'Ermità o Pedals Occitània. També trobareu la BI6000. Totes aquestes rutes, son només un exemple.
La ruta que ens presenten la gent de Pedals de Boira compren la zona entre Lleida, Tremp, Oliana, Cervera, Prades i Flix, en 6 jornades o trams de cap de setmana. En el portal, trobareu gràfics, mapes i tracks. Només manca els allotjaments, però sempre podeu fer la travessa amb la tenda i estar més en contacte amb la zona.
Si encara no sabeu quina ruta fer aquest estiu, aquesta, és una opció.
Ahir dimecres 4 d'agost, estàvem a un restaurant de la zona internacional de l'aeroport de Moscú esperant el nostre vol de tornada de Ulaan Baator a Barcelona. A fora, tot Moscú cobert d'una boira de cendra que està patint dels incèndis d'aquest país. Pel nostre davant, passan 5 persones amb un polo negre amb les lletres Mongolia Bike Challenge. Participants? Organització? Ara he pogut comprovar que falta ni tant sols un dia per la edició d'aquesta prova. En la preparació del nostre viatge vam consultar el seu traçat, que es força inviable per a cicloturisme, ja que fan trams en concret i molta logística de cotxe. En breu publicarem el nostre diari de bord de la nostra estància de Mongolia, pero ja us poden avisar, que Mongolia i bicicleta, es dur, molt dur per les llargues distàncies i la monotonia del paisatge.
M'ha fet gràcia veure aquestes furgonetes ruses amb un portabicis a sobre. En el nostre cas, van viatjar estirades i lligades entre elles.
Per a tots els participants de Mongolia Bike Challenge, només acabar les 10 etapes, ja es guanyar.
Com sempre deixant-nos les coses a últim moment, estem acabant els preparatius. Dissabte ja vam empaquetar tot el material dins les caixes. Finalment hem de facturar 17 kilos extres a l'avió, a 15 euros el quilo... uf!
Acabant de decidir la ruta, i per confirmar que es viable el km que hem calculat de la guia Loly Planet, he provat amb les eines de Google dibuixar el recorregut. Finalment he trobat un portal que permet dibuixar tracks de manera senzilla i amb precisió sobre fotografies aèries (google maps, per variar): gpsies.com
Si tot va bé dijous comencem a pedalar direcció Bulgan i el planing del trajecte és:
Ulaanbaator-Bulgan. 350,16 km
Bulgan-Mörön. 371,15 km
Mörön-Tosontsengel. 268,54 km
Tosontsengel-Tsetserleg. 357,15 km
Tsetserleg-Harhorin. 134 km
Harhorin-Ulann Baatar. Bus
Dins de les meves rutes de Wikiloc he publicat el recorregut que tenim previst. La part mes difícil serà de Mörön a Tosontsengel, on hem de creauar un coll, Khatzan Sagootin Davaa, on només figura al mapa i res per la xarxa. I el poble entremig, Sogot, en prou feines, apareix a les fotografies aèries.
Uf, quins nervis. Esperem que les 14h a l'aeroport de Moscou no siguin res.
Ja el tenim muntat! Finalment hem col·locat el manillar BBB Multibar a les nostres Trek 4300. El motiu es tenir moltes posicions de col·locació de mans per les llargues hores que ens passarem a sobre de la bici. Aquest tipus de manillars son ideals per no carregar certs muscles sempre amb la mateixa posició.
El seu preu és de 20 euros i els hem posat cinta de manillar de ciclisme.
Finalment hem tancat els esquís a l'armari a finals de maig. I no ha estat una temporada dolenta. Començant per tots els cims del pirineu català, Carros de foc amb esquís, Maladetes, Marboré, Posets i per variar, tancant la temporada a l'Aneto. Ara sí, tornem al món de les dues rodes: sortides matinals, de cap de setmana o amb les alforges. Netejar la bici de fang, oli, arreglant punxades i alguna caiguda amb rascada.
Rutes per aquesta temporada en hi han unes quantes pensades. La primera que documentarem serà per Sant Joan, però com que encara hem de lligar qui fa pont i qui no, està enlaire. Això si, queda un mes i poc per la ruta d'estiu, enguany, Mongolia.
I que explicar de Mongolia? poca cosa de moment, ja que encara ens hem de llegir la guia en anglès ;). El traçat ja el vem dissenyar a l'hivern i finalment el desert del Gobi no el trepitjarem. Serà una ruta circular fins al llac de khovsgol, una ruta d'est a oest d'aquest pais entre la Xina i Rusia. Seguirem informant.
Aquest hivern m'he passat tots els caps de setmana mirant el pronóstic del temps. A casa nostra tenim el meteo.cat, que a part del temps ens pronostiquen el risc d'allaus i el mapa d'allaus del Pirineu Català. Però hi ha algún mes? I fora de Catalunya? Aquí recollim els nostres favorits en relació al temps:
meteo.cat
Gestionat per l'Institut de Metereologia de Catalunya ens pronestiquen el temps a 3 dies vista i s'actualitza a les 11.30 de cada dia. A més a més, disposem de cartografia del risc d'allaus per zones. meteo.cat
meteo.ad
Servei metereològic del Principat d'Andorra. Pots aconseguir a una setmana vista la previsió del temps i el risc d'allaus. meteo.ad
inm.es
Web estatal de l'Institut Nacional de Metereologia. Podem consultar per totes les poblacions estals. aemet.es
La meteo que viene
Un gran referent si vas per Aragó. Tot i que es en format de blog, Jorge García-Dihinx prediu el temps de cada setmana. lameteoqueviene.blogspot.com
MeteoExploration
Vols saber el temps d'un refugi del Pirineu? O un cim en concret? Aquí ho trobarás! Ens donen la previsió a 4 dies vista i pronòstic matí-tarda, meteoexploration.com
MeteoBlue
Pronòstic a 7 dies vista i també trobarem el detall per dia. meteoblue.com
snow-forecast
Web mes pensada per pisteros, pero també ens pot ser d'ajuda. Trobem la meto a un gran ventall d'estacions d'esquí d'arreu del món. snow-forecast.com
Després de viatjar per Islàndia, quan sents aquest tipus de notícies, li poses més atenció. I lo primer que mires, és el seu nom i a on es troba. El volcà en qüestió és el Fimmvorduhals, al sud de la illa. I vem dormir al peu del volcà!. El dotzè dia ciclavem de Skoga cap a Vik, per després, agafar un bus que ens deixaria a mitja tarda a Reykjavik. Si comparem els dos mapes de la nostra ruta amb la ascensió al Fimmvorduhals, veurem que els dos parteixen de Skoga. Skoga és una petita població de 4 cases, un petit supermercat i un càmping al peu de l'espectacular cortina d'aigua.
Ho he vist amb els meus propis ulls de reull a la feina... Dos policies amb malles i en bici a Vilafranca? Si! no és una visió! La informació l'he contrastada a rtvvilafranca. Ja podem dir, que a Vilafranca, ja tenim policia en bicicleta. Ara bé, i els carrils bici?
Finalment ho podem anunciar: l'article "L'Alt Empordà a cop de pedal" ja ha estat publicat a la revista Vèrtex (novembre-desembre 2009 - Número 227). Aquest article és la versió impresa de la ruta Volta a l'Empordà. També donar les gràcies al nostre fotògraf que a cop de pedalada inesperada ens ofereix unes fotografies "de concurs fotogràfic" (veure exposició "II concurs de fotografia" del CEP). Sense ell l'article no seria lo mateix. I la redacció del Vèrtex, sense ells, aquesta ruta no hauria estat publicada.
Una ruta referent al Penedès és la serra Ancosa. Aquí trobem els cims més alts del Penedès fent frontera amb l'Anoia. Una de les rutes de l'adolescència és sortir del km 25 de la carretera de la LLacuna i reseguir el GR-172 fins al Montagut.
Vas a la feina amb bici? Després del popular sistema de Bicing de Barcelona (90.000 desplaçaments diaris) s'han agregat més poblacions a aquesta iniciativa. Només el el 10% de catalans es pugen a la bicicleta per anar a la feina i Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ha creat un nou web sobre el tema en la versió catalana o espanyola per fomentar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport per anar a l'oficina.
És una iniciativa pionera a Catalunya i Espanya que respon al creixent interès-sobretot a Barcelona - per la bici, com demostren els gairebé 90.000 desplaçaments diaris que es fan a la ciutat. Més de la meitat a través del Bicing.
El web té el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge.
El Congrés de Cicloturisme Costa Brava (Cycletourism Congress Costa Brava) que se celebrarà de l’1 al 4 d’octubre de 2009 a Sta. Cristina d’Aro, St. Feliu de Guíxols i Platja d’Aro neix amb el propòsit de ser un punt de trobada dels agents institucionals, empresarials i socials relacionats amb el cicloturisme, i té vocació de fòrum d’informacions, reflexions, idees i projectes sobre aquesta modalitat de turisme.
La proposta cicloturista de la TransCatalunya no serà present en aquesta edició del congrés; encara estem treballant en alguns trams de la ruta. Potser l'any que ve, ens conviden; Qui sap.
De totes maneres aquest cap de setmana del 2 i 3 octubre l'equip amblesalforges.cat estarem escalant algún llarg per València; s'ha d'aprofitar ara que no fa calor ni fred ni maltemps per l'escalada.
Fa uns mesos es feia resó a casa nostra de l'arribada del Google Street View. I em vaig preguntar, com s'ho deuen fer per carrers estrets o zones de vianants amb el cotxe? La solució no la se del tot certa, però navegant, he trobat Street View Trike, una espècie de tricicle amb portatil i la mateixa càmara que digitalitza els 360º per on passa. Com podem veure, està digitalitzant el famós monument Stonehenge. Per tant, la bicicleta, altre cop guanya el cotxe.
Segur que és una eina útil i per algunes zones fa un gran treball, però no m'imagino arrossegar tota aquesta bicicleta per pendents fortes. En el següent vídeo podem veure en acció aquest tricicle treballant per dins d'una ciutat, a simple vista, italiana.
No fa ni 3 dies que hem aterrat de la tornada d'Islàndia i ja estem pensant en el nostra propera ruta amb les alforges. Fa uns anys va sortir un article al Vèrtex (nº 213) sobre la volta al pic Orhi, a Navarra. Aprofitant per fer unes visites a uns amics de Sant Sebastian i una escapadeta després a Picos de Europa amb la furgoneta, hem pensat que hem trobat els dies per fer-la.
La ruta d'uns 200km la proposen en 4 jornades. A part de donar la volta aquest pic tant singular que a l'hivern es troba nevat de 2.021 metres, també té l'encant d'entrar el bosc d'Irati i una part és pel pirineu francés. És la primera muntanya dels Pirineus de 2000 metres començant pel Cantàbric. Ja veieu, un xic lluny des de casa nostra.
Algunes pistes ja les connec. La transpirinaica passa pel Izaba direcció Irati per saltar a Roncesvalles.
Islàndia és un país on abunda el cicloturista. Només fa falta que doneu una ullada a cada càmping de l'illa i trobareu més d'una bici al costat de la tenda.
La ruta tradicional és la carretera 1, la Ring Road. Però Islàndia és una gran illa que no us l'acabareu en un mes. Aquí us presentem 4 carreteres que no us podeu deixar perdre.
L'època ideal de ciclar és a l'estiu degut que a l'hivern es troben tancades degut a la neu.
Tot el material que necessitem complementari a la bicicleta, el trobarem en tendes especialitzades de muntanya. Es aquí, on un gran ventall de marques, models, tipus, ens faran ballar el cap.
Segons el nostre viatge, portarem un material o un altre. Per exemple, si ens aventurem per terres de la Capadocia, no cal portar fogonet per cuinar: es fàcil trobar ja el menjar cuit i molt bé de preu.
Però en canvi, si decidim ciclar per certes zones de França, podem valorar si decidim anar de Gîte d'ètape (dormir entre un alberg i hostal) o càmpings municipals.
Després de la meva última mala experiència amb la última ruta i els frens de disc, he decidit canviar de bici.
La última incorporació a la meva col·lecció de bicis, és la Trek 4300. He estat buscant una bici no gaire cara (400 euros), i he mirat mes el quadre que els components. El motiu del canvi de bici, és la tecnologia. Per cicloturisme, no calen complements extres, i els fre de disc, és fàcil tenir una averia i solucionar-ho, es costós. Solució, el frens V-Brake.
Aquesta bici també m'ha semblat molt idonea per cicloturisme. Ja incorpora per defecte els anclatges pel porta-alforges i te dos portabidons.
Els pinyons: En porta 8 pinyons. Una cadena de 9 pinyons és més prima que una de 8, i es gasta més.
La conducció: per triatleres de pujada i baixada és molt bona i manajeble.
Els canvis: Shimano EF50 i Alivio semblen un juguet, sobretot acustumat al Shimano Deore.
La suspensió: RST Gila T8 w/preload es comporta molt bé, però el bloquejador, no la fa 100% rígida. Tot i aixins, no és una suspensió estanca, i a la llarga, s'haurà de canviar amb la pluja, pols, fang...
Els pedals: ha sigut la primera modificació de la bici: pedals Shimano automàtics.
El sillin: Bontrager Select Basic sembla molt tou. Dues hores a dalt, sembla correcte. A veure que passa quan portes moltes hores dalt de la bici.
